Torna a la cerca actual

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - Ficció - 1r Batx

Comentaris després de veure 'En construcción'

Ficció

Reflexions i impressions després del visionat d'En construcción.

Per Mariona Urgell Baiori

José Luís Guerin és el director de En construcción, un documental que ens intenta mostrar el barri del Raval durant la seva reconstrucció a principis de la dècada del 2000, des d'un enfocament més íntim.

Guerin ens mostra la realitat d'una manera tan personal i propera als personatges que és fàcil confondre-la amb una pel·lícula de ficció. Aquest és un fet molt distintiu de la majoria de documentals, que normalment ens mostren la realitat d'una manera més freda i distant i molt més objectiu, i per això fa que En construcción sigui tan entretingut. Una altra característica d'aquest film que fa que sigui tan interessant són els personatges triats, cadascun amb una personalitat acolorida i diferent.

Els plans són brutals, per la seva composició, la llum i la paleta de colors. També cal destacar que tots els plans són estàtics menys l'últim que és un tràveling frontal de la parella caminant per un carrer del Raval, mentre que es van portant "a cavallet" per torns. Aquest pla amb la parella jove representa el futur del Raval i del seu veïnat.

L'escena que més m'ha marcat del documental és quan troben la mà sota la construcció, i la reacció real dels veïns. Trobo que és molt intens el moment en que es mostra la mà per primer cop, i tots els plans fixes dels esquelets mig desenterrats, i els plans dels veïns reaccionant a aquesta trobada, ja que mostra d'una manera molt autèntica les diferents personalitats i cultures del barri i com actuen davant de la mort. Vaig trobar molt graciós el pessimisme de les dues dones grans (una que era barcelonina i l'altre que era nord-africana) en el moment que una li diu a l'altre mentre que assenyala als esquelets "todos acabemos en el agujero", en contrast amb la reacció del nen i la nena que en veure-ho, el noi li diu que de nit surten com zombis.

Personalment m'ha agradat molt i l'he trobat molt original i innovador com a documental.

Preguntes pel director:

  • El "tonteig" del fill del paleta i la noia del balcó és real o muntat per afegir dramatització a la pel·lícula?
  • Fins a quin punt creus que un director pot intervenir en la vida dels personatges abans que comenci a ser ficció? Vas intervenir en el diàleg dels personatges?
  • Com vas triar els personatges i d'on els vas treure?
  • Que va suposar la trobada casual dels esquelets al teu documental? Va canviar molt la idea que tenies de com sortiria i de què aniria?

 

Per Arnau Salvador Baiges

En construcción és un documental amb moments de ficció que mostra el procés de construcció d’un edifici al barri del Raval.

En aquest film, la construcció de l’edifici és el context, però el que és realment important, és la forma en que aquestes obres afecten a la vida quotidiana de la gent del barri o dels implicats en la pròpia construcció de l’edifici i veiem més específicament com ho viuen uns personatges concrets, però cadascun d’una situació i generació diferent.

És un film molt realista, i en quasi tot el metratge la línia que separa el documental de la ficció és molt fina i pot arribar a confondre, però l’esperit del Raval es veu intacte i pur en tot moment sense fer veure coses que no són. Veiem com els personatges van fent la seva vida diària i alhora veiem com es va transformant la zona. També és curiós veure com era la vida de barri fa 16 anys, perquè tot i que va ser relativament fa poc, l’estil de vida ha canviat molt.

Els plans i la il·luminació estan molt ben pensats per a que funcioni a la perfecció amb l’esperit del film, ja que utilitzant només la llum natural, es mostra l’espai tal i com és.

Un dels plans que m’agradaria destacar d’aquest film, és un en que es veu un balcó amb una mare que té el seu fill als braços quan de sobte una grua passa per davant. Aquest pla em va impactar molt, perquè mostra com el barri esta canviant molt ràpidament però la vida de les persones segueix el seu curs.

M’ha semblat un gran documental que no pretén ser espectacular, sinó que el que busca el realisme més pur del que vol mostrar.

Tens alguna vinculació en especial amb el Raval? Els personatges que hi apareixen van ser dirigits d’alguna forma o tot era completa-ment real?


Per Marcel Recasens Bosch

En construcción és un documental de l’any 2001 dirigit per José Luis Guerin.

Es situa al Raval, fa 16 anys, quan el barri es trobava en plena mutació. Aquella part de la ciutat era coneguda com “El Barrio Chino”, i sempre s’havia vist com a problemàtica i perillosa.

Però l’alcalde del moment, Joan Clos, volia modernitzar el barri i va començar una sèrie de reformes. Concretament, la pel·lícula es centra en la construcció d’un edifici i com afecta al veïnat.

Els plans són especulars. Les escenes dels terrats, elevats per sobre de la ciutat, esgarrapant el cel, donen un aire màgic a la cinta. Els retrats dels veïns són sincers i propers, mostrant les persones d’un moment i d’un lloc molt concrets.

També cal destacar un fet que pot semblar intranscendent, però que és molt poc habitual en el cinema: Guerin no utilitza música en cap moment de la pel·lícula. Li dóna molta importància al so ambiental, als sorolls del barri, tot i que a vegades no es corresponen a l’escena que se’ns està mostrant.

En general el film m’ha agradat molt. Trobo que retrata d’una forma molt interessant el barri del Raval en aquella època, i que ho fa amb molta poesia visual.

 

Per Daniel Muñoz Estrada

En construcción, un documental de José Luis Guerin que ens mostra l’evolució del barri xinès de la ciutat de Barcelona al final dels anys 90.

És sorprenent que estigui categoritzada com a documental ja que en segons quins moments del film ens dona la sensació que es tracte d’una ficció sense arribar a saber fins a quin punt els diàlegs entre els personatges són premeditats o no.

Les decisions cinematogràfiques són constants durant tot el film, una gran majoria de plans estàtics amb òptiques tancades. La paleta de colors del film es manté gairebé tot el film amb uns marrons i grisos molt característics.

El so és una altra qüestió molt interessant, serveix per connectar molts dels plans i encara que no coneguem els personatges o no els hi veiem el rostre ens sentim propers gràcies al so. També tenim el so ambient, molt ric i variat gràcies a la gran diversitat de persones que hi apareixen en el film, el soroll de les obres etc..

En conjunt el film m’ha semblat diferent al que estem acostumats... El fet que fossin tot plans estàtics em va fer perdre la noció del temps i no saber ni quanta estona de projecció portàvem ni quanta podia quedar aproximadament, en el moment en que ens trobem amb el pla seqüència va fer-me donar compte que allò era el final del film.

 

Per Romà Cots Cole

En construcción posa la càmera pel cor del Raval per donar ressò del procés d'actualització urbanístic que va substituir habitatges antics en mal estat per edificis nous llestos per vendre. En aquest film Guerin selecciona una sèrie de personatges per dur a terme la seva creació.

Aquest filma amb amor, el que passa davant de la càmera. Observem un ús reiterat de la profunditat de camp i del so off. Cada un dels plans significa més del que veiem, uns personatges estripats per la societat que s'entrellacen per a la realització d'una obra. En molts moments no se sap res del que està escrit, el que està improvisat o captat. Guerin jo crec que s'ha pres el seu temps per rodar aquesta pel·lícula i per aquesta raó crec que ha enquadrat intencionadament cada un de tots els plans, i ha buscat la millor llum (natural) perquè s'adapti a la situació.

L'últim pla acompanyat d'un tràveling, és una cosa que m'ha cridat l'atenció ja que durant la pel·lícula-documental la majoria dels plans són fixos. Admiro el treball i tècniques implicades en la realització del film.

 

Per Jana Borja Taltavull

En construcción és una pel·lícula documental espanyola dirigida per Jose Luís Guerin a l’any 2001.

La història tracta de la transformació del Barri Xinès de Barcelona a través de la vida de diverses persones que transcorren en paral·lel.

El més interessant d’aquesta pel·lícula és que fos documental, donat que en certes ocasions les situacions que podíem veure semblaven totalment ficció. A més, cal dir que la diferència de perspectives amb les múltiples vides i situacions viscudes dels personatges, ens ajuda a poder veure-ho tot des de diferents punts de vista.

Em va semblar molt curiós que no hi haguessin tràvelings, a excepció del final. Tot eren plans estàtics i això dóna una sensació diferent a la que estem acostumats.

La paleta de colors de tons terres es constant en la pel·lícula, a excepció d’alguns tons blaus.

Em va fer sentir molt a prop del barri, la situació i les persones que ho estaven vivint.

Preguntes per a Guerin:

  • Per què vas decidir fer aquesta pel·lícula documental?
  • Com vas triar els personatges que la caracteritzarien?
  • Com gravaves els diàlegs perquè fossin reals i els personatges es sentissin a gust?
  • Quina va ser la teva sensació al obtenir aquest resultat?

 

Per Miquel Sierra Altarriba

En construcción és un film documental que retrata la transformació del barri del Raval a través de la construcció d’un edifici.

Respecte a les tries cinematogràfiques, abunden els plans fixos amb òptiques tancades. En general els plans no són gaire oberts, amb algunes excepcions. Abunden els moments quotidians i íntims que Guerin decideix retratar de manera propera.

El so és ambient al llarg de la pel·lícula, augmentant aquesta sensació de realitat. Hi ha una gran riquesa sonora gràcies a les diferents activitats que realitzen els obrers al film.

Els colors són poc saturats, i generalment marrons i grisos. M’ha cridat l’atenció especialment el moment que l’avi es posa les ulleres de color rosa, i el color blanc de l’interior de l’edifici acabat.

Al film apareixen hores del dia molt diverses, però principalment em destaquen les hores de sol intens que acompanyen als obrers. També he trobat especial el moment de la nevada.

Les persones que apareixen són úniques i molt diferents entre elles. Em crida l’atenció la manera quotidiana i autèntica de parlar que tenen.

 

Per Aina Lloret Sabanés

Partint de que el Raval és el barri de la infància dels meus pares, avis i on he passat la meva infància; em va fer gràcia poder observar com tot d’actors i tota una pel·lícula sencera estava gravada als carrers on els meus peus han corregut un munt de cops.

Em va sobtar molt la manera en que Guerin barrejava els conceptes de film i documental sense xafar-ne cap dels dos. El que em va fer donar-li moltes voltes va ser si els diàlegs entre personatges eren naturals o simplement estaven actuant.

Pel que vaig poder observar Guerin, en aquesta pel·lícula, es centra molt en retrats i diaris dels espais, i al final, hi ha una escena feta amb un tràveling. No hi ha molta varietat.

Si els diàlegs, escenes, moments… són naturals davant la càmera, com va poder treballar en el film abans de començar a gravar? És a dir, al canviar només un personatge, la pel·lícula donaria una volta i tindria un altre sentit, així que al principi de tot, què tenia en ment realment?

 

Per Clàudia Alcalde Forés

En construcción és un documental dirigit per José Luís Guerin que mostra l’evolució que pateix el barri del Raval de Barcelona a finals dels 90.

Resulta molt interessant que es trobi dins la categoria de documental ja que, en certs moments del visionat, semblava ben bé que estiguéssim mirant una ficció. Això és degut al fet que el cineasta, de manera prèvia, ja havia elegit certs personatges perquè mostressin les seves vides quotidianes davant de càmera. Aquest fet resulta molt interessant perquè totes les persones que surten són molt diferents i característiques, un tret que dóna per entès la gran diversitat que té el barri.

A part, la manera en que es narren les situacions (amb múltiples plans per escena, tots des de diferents punts de vista) és molt diferent al que estem acostumats a veure però funciona molt bé, donant una sensació de proximitat a la història.

Durant tot el film hi ha aquesta paleta de colors terrossos, vermellosos i amb alguns blaus que, juntament amb la no gaire bona qualitat de la càmera, provoquen que el documental tingui aquesta essència tant especial.

Al ser un documental d’una obra que està en constant moviment, com veu ser capaços de trobar exactament els plans que volíeu gravar? Van ser de manera més improvisada?

 

Per Andrea Torres Gamez

José Luis Guerín, director del documental En construcción, situat al barri del Raval, Barcelona, ens explica des d’un punt exterior les històries quotidianes dels personatges triats per ell mateix, on es pot observar com les seves vides canvien a mesura que unes obres d’un edifici situades al carrer, produeixen cert escàndol entre els veïns.

Encara que sembla que els reuneix en un mateix punt i fa de centre de comunicació on distintes edats (infants, adolescents, adults i gent gran) dialoguen entre ells sobre qualsevol tema i deixant de banda possibles discussions (potser per jugar a llocs on no ho haurien de fer).

Em sembla molt interessant la gama de colors càlids durant el llargmetratge potser amb el balanç de blancs, i de la manera que els personatges estan enquadrats dins de cada pla, tant d’estàtics en mà, com tràvelings acompanyant als personatges però deixant-los intimitat al mateix moment és molt suggeridor.

 

Per Pol Roig

Al conèixer el context en el que transcorria el film, m’ha semblat molt interessant poder veure el barri del Raval en un altre època i saber-ne més de la història de la construcció de la Rambla. Entenc que a qui no estigués al corrent d’aquests fets se li fes més pesat i difícil d’entendre, per això crec que hauria estat bé una petita introducció.

En quant als plans, m’han semblat excel·lents i molt ben connectats. M’ha agradat el moment en que filmaven les descobertes arqueològiques amb un pla molt tancat i després les reaccions dels vianants.

En general m’ha semblat un documental molt proper, gens pretensiós i que mostra un barri real sense tampoc fer un espectacle-denúncia de la precarietat. Els personatges molt ben tractats; tot molt quotidià però curiós. També dir que ha sigut una oportunitat per poder conèixer la Barcelona de la dècada dels noranta i com era la gent fa vint anys.

 

Per Joan Noguer Clausell

En construcción, m’ha semblat un film de ficció molt realista i proper.

No m’ha agradat del tot, perquè se m’ha fet llarg i repetitiu, però tampoc m’ha semblat una pel·lícula dolenta, parlant subjectivament.

La situació i la personalitat dels actors, tant com les converses, majoritàriament, m’han semblat magnífiques, ja que et pots sentir identificat amb els personatges i l’ambient, o si més no, a prop d’ells.
M’ha sobtat que Guerin utilitzi plans fixes durant tota la pel·lícula menys l’escena del final, que és la que m’ha agradat més juntament amb la que troben els esquelets.

En el pla del final, sembla que el cineasta vulgui transmetre sensació de satisfacció, perquè les obres del barri ja s’han acabat i a més per alliberar-nos una mica dels plans estàtics.

 

Per Karolina Buineviciute

La pel·lícula En construcción és un documental de l’any 2001 de José Luis Guerin, que mostra la construcció d’un bloc d’habitatges i com el barri Xino de Barcelona és transformat.

La història és bastant estàtica, és a dir, els plans són molt semblants i no canvien molt, mostren la vida quotidiana del barri i de la gent i com es va construint l’edifici. M’ha impactat molt la part en que es van descobrir uns ossos. Els plans de la construcció del edifici són molt descriptius.

Crec que les històries dels personatges no queden molt clares, encara que ajuden a mostrar com és el barri, i així podem tenir una reflexió més amplia de la història d’aquest barri. Totes les emocions i actituds dels personatges de la pel·lícula tenen una relació amb el barri, o sigui, totes aquelles emocions com que ajuden a transmetre a com és la vida al barri. Em va agradar molt l’últim pla, el tràveling, ja que hi ha molts plans que són estàtics i que no tenen cap moviment.

 

Per Júlia Gusi Catalán

En construcción és un documental dirigit per José Luís Guerin, en el qual ens mostra una part de l’evolució que pateix el barri xino del Raval (Barcelona) a finals del S.XX.

Es troba dins la categoria de documental ja que està documentant sobre un lloc i una època en concret, però a la vegada no ho sembla, en certs moments del visionat, més aviat semblava ficció (sobretot quan parlaven els personatges). Segurament ens dona aquesta sensació ja que Guerin havia escollit prèviament els personatges que li havien semblat més interessants i adequats al seu documental.

Hi havia molts plans fixos filmats des de punts de vista molt diversos, la majoria dels quals ens feien ser més pròxims al documental, com d’una manera més personal.

La gran majoria de plans estaven filmats a l’aire lliure i per tant la llum quasi sempre és natural, cosa que li dona més realisme al documental. També respecte els colors, amb la qualitat de la càmera d’aquella època doncs fa que siguin com més apagats.

 

Per Júlia Guasch Aymerich

En construcción és una pel·lícula que t'ensenya la transformació del barri del Raval a final del segle XX.

La pel·lícula se m'ha fet una mica lenta, tenia la sensació que repetia molt.

Els plans que m’han agradat més són: cap el principi que tiren els edificis i de cop i volta canvia de pla i surt enquadrat un tros de paret i fum que surt del darrera. El moment de la neu també és molt interessant perquè deurien ser plans esporàdics que no deurien tenir pensats. També el moment que surt el senyor amb la manta mirant els focs artificials, que suposo que són del cap d’any (1999-2000?).

Els moments dels esquelets també impressionen perquè jo com a mínim no m’ho esperava.

El so de la pel·lícula en general m’ha agradat molt perquè era com si es solapés amb els plans, però mai treuen protagonisme.

Els personatges m’han cridat molt l’atenció, al principi em costava entendre’ls però després ja els vas entenent. També trobo que ha deixat les històries dels personatges molt obertes.

 

Per Samanta Fernández Rodriguez

En construcción és un film de José Luis Guerin on decideix fer una pel·lícula del barri chino (actual barri del Raval). Ens mostra el procés del destrucció de pisos on hi habita gent, per construir altres, per així donar-li un millor aspecte al barri i també de portar-hi gent nova a aquest.

Ens mostra detalladament aquest procés, com es deriva, com es troben esquelets humans, com tornen a construir un nou habitatge, on la gent fa visites al nou bloc de pisos potser per viure-hi…  En tot aquest procés ens familiaritzem amb els personatges del film, que és gent del barri. Hi ha un personatge que en la meva opinió apareix en el principi del film i es manté fins al final on ens dona molts bons moments, és molt característic, ja que el podem reconèixer per la seva gorra on hi ha cosit “Barcelona”. Ell em produeix tendresa, ja que crec que és un avi que li han tret la casa. I es veu en el carrer, no estic molt segura, ja que no he entès molt bé com està situat en el temps, ni tampoc explica molt bé les històries del personatges. Crec que deixa les històries molt obertes. Continuat amb aquest personatge, m’ha semblant molt divertida l’escena on està en un bar parlant amb un home i li ensenya el que es troba pel carrer, li ensenya unes ulleres d’aigua roses. Diria que és la meva escena, ja que m’he rigut molt amb ell en aquell moment, ja que sense voler-ho te un punt còmic.

La meva pregunta és: Hi han molts personatges, són gent del barri de veritat o hi ha algun actor en aquests personatges? (M’ha semblat reconèixer a un actor que ha sortit en altres pel·lícules/series)

 

Per Anna Solé Campillo

En construcción és un film documental que ens ensenya la transformació que va “patir” el barri del Raval.

El que més m’ha agradat han sigut els plans fixes en que abundaven línies rectes dels edificis i el cel, trobo que aportava molta calma, i el cel deixa respirar la resta del pla.

Trobo que cal destacar el tros dels esquelets, i tota la resta de plans estàtics dels edificis, com ja he dit abans.

Visionats: pel·lícules en integralitat

Visionats: fragments

José Luis Guerin
En construcción Work in Progress 2001 [Fragment]

Articles del taller: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - Ficció - 1r Batx (39)