Torna a la cerca actual

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - Ficció - 1r Batx

Estrena a la Filmoteca

Ficció - Film

El dia 1 juny, vam estrenar la nostra pel·lícula "La distància" a la Filmoteca de Catalunya. Una estrena molt emotiva compartida amb altres centres participants al projecte. 

 

Després de la projecció l'alumnat va presentar de manera detallada i rigorosa el procés de creació del film, en acabar, el públic assistent va fer preguntes.

Molt emocionats quan Jose Luis Guerín ens va adreçar una pregunta sobre el nostre guió.

A continuació el text de la presentació i algunes de les fotografies de la jornada:

Bon dia, em dic Júlia, us presento els meus companys que també parlaran avui en nom del grup: la Jana, la Clàudia, l’Helena i l’Arnau. Jo us parlaré sobre el guió i la situació emocional del personatge. La nostra pel·lícula gira al voltant de les emocions de la Mar, la protagonista, una noia de 16 anys que ha començat a estudiar un batxillerat artístic, ja que volíem que fos propera a nosaltres i a la nostra experiència

Principalment volíem mostrar tres emocions: L’interés i l’estima que té cap al dibuix i l’art i l’ambient de tensió que viu a casa, i la inseguretat i incertesa del futur i els prejudicis que sovint es tenen quan l’opció de futur són les arts.

La mar és una persona que comença a fer-se càrrec dels problemes que té, agafa les regnes  de la seva vida. Ell seu pare ha perdut la feina i l’hi està costant molt trobar-ne una de nova. Abans era músic però ho va haver de deixar per poder sostenir a la família. La mare veu que la Mar dedica molt temps al dibuix i té por que li passi el mateix que al seu pare. La Mar tot el que està vivint no ho porta gens bé, és una noia tancada en ella mateixa que li costa expressar les emocions i sovint amaga el que sent o fa veure que està bé. Júlia Guasch

A banda del procés de guió i de les nostres intencions, també van ser importants els visionats que ens van servir de referents per al nostre film. Potser el més evident és el de l’inici de la pel·lícula, que va ser inspirat per un fragment de Millenium Mambo, de Hou Hsiao-hsien, on també trobem una panoràmica inicial en flou amb sons detall.

Per a l’escena del sopar, vam agafar com a referent a El espíritu de la colmena, de Víctor Erice. Trobem les similituds en els plans tancats dels personatges, i en l’atenció especial a les mirades. Respecte a l’anterior, també vam tenir present El hijo, dels germans Dardenne, que de manera semblant podem veure reflectida a l’escena dels cavallets.

La promesa, també dels Dardenne, va servir com a model per a les panoràmiques de la Mar i del seu germà al parc, i també per la paleta de colors. Per a l’escena del cotxe, vam tenir en compte el treball de la llum sobre el rostre present a Yuki i Nina, de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot.

D’altra banda, no tant en l’aspecte formal, vam fer servir com a referent a Paranoid Park, de Gus van Sant, i a Una mujer bajo la influencia, de John Cassavetes, per a l’escena amb el pare, on hi ha una sensació de tensió i inquietud semblant. Per al final de la pel·lícula, Els 400 Cops de François Truffaut va ser el fragment que vam tenir en compte per a la mirada a càmera de la protagonista. Com a curiositat, els plans del món de les finestres recorden molt a 35 Rhums de Claire Denis, un fragment que no vam veure fins després del rodatge. Miquel Sierra

A la nostra pel·lícula la majoria de plans són fixes, excepte 5 panoràmiques i dos seqüències fetes amb càmera en mà; la del cotxe on apareix la conversa mare i filla, i la que la Mar es troba el seu pare a la cuina. També hem fet ús dels plans tancats per transmetre la sensació d’angoixa i intensificar l’emoció de la protagonista.

Una de les tries més assenyalades són les mirades, juguen un paper molt important a la nostra història. Volíem que els personatges mostressin els seus sentiments a través de les mirades sense necessitat de diàleg; ho podem veure sobretot amb les relacions de la Mar, tant amb la seva mare com amb la seva amiga Àlex. Les mirades fora de camp també juguen un paper significatiu.

Dins l’àmbit de colors sobretot hem tingut en compte la presència del vermell i els colors freds, com en el plans del terrat gravats durant l’hora blava. La llum també l’hem tingut molt present, per exemple en els plans del cotxe, una intermitència de llum que acompanya les emocions de la Mar. Jana Borja

Un altre aspecte que hem treballat amb molt detall en el nostre film és el so. Hem utilitzat sons detall, en la primera seqüència on la Mar està dibuixant, al sopar amb el so dels coberts, les claus de la taquilla. També ens hem ajudat del so per fer transicions i salts en el temps.

El pas del temps del film l’hem volgut mostrar a través del món. Per exemple amb els plans de les finestres del veïnat, altres vides, altres emocions. En aquests plans ressona l’emoció del nostre personatge. Helena Espina

Jo us parlaré de l’experiència del rodatge i del muntatge:

Durant el rodatge ens trobem amb situacions especialment interessants e imprevistes. Per exemple, a l’estació de França, vam tenir una llum espectacular que ens va permetre gravar uns plans amb una paleta de colors molt bonica i representativa del nostre curt.

D’aquest rodatge, a banda, també destaquem el pla on la Mar està a l’estació i el fons és flou. Va ser un pla molt especial gràcies a la llum màgica que hi havia i l’estació plena de colors blaus marins.                                 

A banda, hi ha plans on hem estat molt exigents amb moltes preses i per tant el rodatge ha estat molt llarg. Ens aquests moments ens hem adonat que la llum canvia molt ràpid i que cada minut és diferent. Per exemple, filmar l’hora blava al terrat i al parc va resultar una mica estressant.

També volem destacar l’ús d’un focus extern que ens va deixar el pare de la Júlia (que interpreta l’Alex al curt) per gravar el sopar. Amb el focus vam aconseguir la llum que volíem sobre la pell dels personatges. Vam muntar el focus i el vam fer rebotar sobre la pared per pujar el nivell de llum ja que aquest era molt baix.

Cal afegir que en el rodatge passen coses que després no veus fins el muntatge. Per exemple, en l’últim pla del curt (un primer pla de la protagonista), passava gent per darrera perquè acabava d’arribar un tren. Això no ho vam descobrir fins el muntatge.

En el muntatge també ens vam trobar amb problemes de so. De fet, ha estat un dels pitjors problemes que hem tingut en tot el desenvolupament del film. Cap al final del curt, apareix un pla on la música té especial importancia. Justament al moment de gravar-lo el micròfon va funcionar malament i s’escoltava un cruixit constant durant tota la cançó. Obviament van haver de repetir el rodatge al cap d’uns dies. A banda en el muntatge també ens ha costat molt quadrar ritmes i hem comprovat que muntar una escena de diàlegs és molt difícil. Per exemple l’escena del sopar, és difícil donar continuïtat verosímil. (Clàudia Alcalde)

El projecte cinema en curs, com a tots vosaltres, ens ha acompanyat durant tot el curs, i a banda de la creació del film final, que és una petita part, el projecte ens ha aportat molt més i ens ha introduït en un cinema desconegut per a nosaltres. Hem après a mirar amb més detall, i a tenir més presents les emocions que transmeten les tries  cinematogràfiques. Hem conegut grans cineastes i alguns visionats els tindrem presents sempre: com el final de “La promesa” que especialment recordarem, ens va emocionar molt a tots. També hem aprés a respectar la opinió dels companys encara que sovint ens ha costat acceptar-les. Ha estat un any molt intens fent i veient cinema. Volem donar les gràcies al projecte per tot el que ens ha aportat i especialment al Pep, per la seva presència i el seu saber. Ens ha motivat molt veure com s’estima el cinema i ens ha transmès molta passió. Moltes gràcies. (Arnau Salvador)

 

Articles del taller: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - Ficció - 1r Batx (39)