Torna a la cerca actual

Escola de Bordils (Bordils) - Ficció

Explorem els paràmetres: enfocament

Ficció - Visionats: Fragments a classe - Paràmetres

Abans de sortir a filmar vam practicar tot el que s’havia de fer per començar a filmar un pla: triar el lloc, buscar l’enquadrament, muntar el trípode, fer boleta, balanç de blancs, l’anella d’enfocament i l’iris. També vam repassar el que s’havia de dir abans de gravar.   

Entre tots el del grup vam decidir filmar un pla inspirat en  l’extret de Godard “Hélas pour moi”. La Nina, l’actriu, estaria en un espai envoltat d’arbres i es veuria tot en flou i quan s’anés apropant a la càmera fins quedar-se quieta s’aniria posant nítida.

Vam pensar que necessitàvem un espai amb arbres i vam anar a un racó del pati de l’escola. Un cop triat l’espai, vam estar una bona estona (uns deu minuts) per buscar exactament des de quin lloc filmar el pla i amb quina òptica.

Vam posar el càrrec de foquista (l’Arnau) i vam acordar amb ell en quin moment hauria de fer rodar l’anella d’enfocament, passaria de 12 a 84,  perquè així al final també quedés nítid. Al mateix temps el càmera faria una petita panoràmica vertical perquè la Nina quedés ben enquadrada en un pla tancat.

Vam rodar sis preses del mateix pla. A vegades era per què la Nina no es parava al lloc concret o caminava massa de pressa, altres perquè la panoràmica no era prou neta,  altres perquè el foquista anava massa ràpid en passar de flou a nítid o ho feia massa aviat.  

 

VIVÈNCIA DEL RODATGE

Per mi va ser una experiència inoblidable. Quan vaig agafar la càmera estava nerviós. Tenia por d’equivocar-me o fer alguna cosa que no havia de fer. Em va agradar fer de foquista. Al principi no ho veia gaire clar però anàvem gravant  preses i cada vegada em sortia millor i em sentia més segur. M’agradaria tornar a fer de foquista.  Arnau S

Estava entusiasmat i volia agafar la càmera per sentir-me com un professional de cinema. Vaig al·lucinar quan vaig veure tants botons a la càmera. Aquell dia em va encantar!! Aitor

Quan m’ha tocat fer de claqueta he pensat: “Que em surti bé que si no faré el ridícul” i m’ha sortit molt bé, tot i que al final, com que hem fet sis preses, començava a ser cansat.  Sempre deia el mateix, i em vaig memoritzar bé “seqüència, pla i presa”.  Isaac

Em vaig sentir com una directora de cinema de veritat. Filmar el nostre primer pla amb la càmera gran va ser fantàstic. No havia gravat mai tantes preses d’un mateix pla. Vaig fer de directora i em vaig haver de concentrar molt perquè sortís tot bé. La qüestió és que vam fer la feina mentre ens divertíem.  Nora

Mentre el càmera i la claqueta treballaven jo era l’encarregat de fer fotos i em va agradar molt perquè vaig aprendre molt. Abans quan feia fotos, només posava automàtic però ara ho sé fer amb l’enfocament manual.  Braima

Per mi el rodatge ha sigut molt emocionant. A la primera presa estava súper nerviós perquè era el meu primer dia que gravava amb la càmera gran.  Vaig fer de càmera i estava tremolant perquè si feia quelcom malament passaria vergonya i volia que tot sortís bé.  Pere

Articles del taller: Escola de Bordils (Bordils) - Ficció (78)