Enrere

Escola de Bordils (Bordils) -

Profunditat de camp

Ficció - Visionats: Fragments a classe - Paràmetres

El dilluns dia 5 de desembre, vam fer la  pràctica de rodatge amb la Meritxell tenint en compte un paràmetre. El nostre grup va triar la profunditat de camp.  Pensem que és un dels paràmetres més difícils d’entendre.  Ens va costar molt triar el lloc on gravar perquè no trobàvem l’entorn adequat: volíem que fos prou ampli i que permetés fer canvis de llum (per canviar el diafragma).  Vam filmar tres plans diferents, ens va costar bastant trobar-los perquè no volíem que el canvi de profunditat de camp vingués donat només pel canvi d’òptica. També vam descobrir com canvia la sensació d’un pla amb la llum. Vam haver de fer diferents preses. Per canviar la profunditat de camp vam fer proves canviant l’òptica, el diafragma i la distància d’enfocament.

Per aconseguir diferent profunditat de camp vam filmar:

Pla 1: Òptica mitja a 22 i diafragma tancat. Molta profunditat de camp.

Pla 2: Òptica  46 (mitja/tele) i diafragma obert al màxim. Menys profunditat de camp.

Pla 3: Òptica 99 (teleobjectiu) i  diafragma obert al màxim. Molt poca profunditat de camp.

Ens vam adonar que amb l’òptica de gran angular hi ha més profunditat de camp que amb la de teleobjectiu i amb el diafragma obert n’hi ha menys que quan el tenim tancat. També cal tenir en compte la distància d’enfocament ja que s’hi s’està més a prop hi ha menys profunditat de camp.

 

VIVÈNCIA RODATGE

Em va fer molta il·lusió filmar amb la càmera gran, fer de directora quan buscàvem l’enquadrament, també muntar el trípode, fer de script, moure el diafragma per jugar amb la llum, canviar l’anella d’enfocament i l’òptica. Però com sempre em van venir els nervis i la vergonya i va ser quan em va tocar fer la claqueta. Crec que durant la sessió vaig prendre les decisions adequades i assenyades.   Berta C.

Era com estar a dins d’una pel·lícula!  Quan em va tocar fer de script era al·lucinant el fet d’anar demanant tantes coses i les frases era com si sortissin de la boca d’un cineasta: Minut d’entrada?  Minut de sortida?  Com ha anat la presa? La donem per a bona?  També em va tocar fer de director i anar dient: Silenci...., càmera...., gravem... era com si tingués un gran poder i quan parlava tothom em feia cas, va ser molt divertit. Àcher

Al principi estava molt nerviós, no sabia si ho faria bé perquè la càmera tenia tants botons, que no sabia si recordaria perquè servia cada un. Em va agradar fer de director, perquè triava on i com volia filmar el pla. Em vaig sentir un autèntic cineasta!! Biel            

Quan feia claqueta estava nerviós però quan em tocava filmar estava content, la càmera era tant  gran!! M’ha agradat estar amb aquest grup, perquè hem treballat bé . Marc

El dia cinc al matí estava súper il·lusionada per començar,  tenia moltes ganes de practicar amb  l’equip de rodatge.  Va ser un dia que vaig pensar que el volia aprofitar molt, volia aprendre i que ens sortís tot bé.  Va ser una experiència inoblidable!! Nina

Articles del taller: Escola de Bordils (Bordils) - (70)