Visionats amb el Martín Gutiérrez

Avui Martín Gutiérrez ha vingut a l’Institut de Tremp i ens ha ensenyat dos visionats diferents. Un dels visionats és diu  Deixa’m entrar de Tomas Alfredson. El Martin ens ha fet una petita introducció de la pel·lícula a la que pertany el fragment. Ens ha explicat que tracta sobre vampirs i en el fragment es veu la relació entre un pare i el seu fill Òscar.

En aquest se’ns mostra el pare i l’Òscar menjant.  Destaca la profunditat de camp i les llums de tonalitat freda. A mesura que l’escena avança, la càmera segueix el recorregut del pare cap a la cuina, deixant el nen fora del pla. Quan el fill torna a entrar en el pla, es produeix poca profunditat de camp, centrant l’atenció en el nen mentre agafa una jaqueta d’un color càlid. El contrast de color entre la jaqueta  i el fons fa pensar que la jaqueta li aporta al nen certa calidesa vinculada a un record. El fet que hi hagi poca profunditat de camp quan el nen olora la jaqueta, evidencia la melancolia i la soledat que pateix el nen.

La poca profunditat de camp que se’ns mostra al visionat, s’aconsegueix amb un diafragma obert, amb l’ús d’un teleobjectiu i amb molta distància entre l’objecte i la càmera.

Visionat de “La princesa de Francia” de Matías Piñeiro

Aquest fragment de Matías Piñeiro ens situa en un estudi de gravació en el que un grup estan editant una de les seves cançons. Sens presenten els diferents integrants de la banda i cadascun dels seus rols de forma individual. 

En el visionat s’han tingut en compte diferents conceptes cinematogràfics per a poder analitzar amb detall les característiques formals i tècniques. Alguns d’ells com: moviment de càmera, llum, temperatura i color de la imatge, profunditat de camp i so.

Aquesta anàlisi individual de conceptes ens ha servit per a definir o descobrir diferents intencions de l’autor per a expressar, per exemple, la força expressiva que centra l’atenció a diferents personatges gràcies a la profunditat de càmera i la temperatura del fragment.  També destaca la naturalitat del moviment de càmera realitzat amb el steadycam.

Inicialment sembla una composició senzilla però realment és molt més complexa i detallada.