”Yuki i Nina", de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot

D’aquest fragment m’agrada molt el paisatge i l’emoció que transmet. També em sembla molt interessant l’enquadrament de la càmera en els diferents plans. Primer, es veu com les dues nenes, la Yuki i la Nina, estan perdudes al bosc. Es veu com les plantes es mouen lleugerament pel vent i les il·lumina el sol i després se’n va, i crea un efecte molt interessant. Després, es veu com la càmera enfoca a uns arbres des de sota, mirant cap al cel, i capta el seu moviment, ja que comença a fer més aire i llavors és com si el paisatge estigués reflectint l'emoció de les protagonistes. Al final el vent s'atura i la càmera torna a fer un pla de les plantes quietes i il·luminades pel sol.

El primer pla és angular i obert, perquè ens deixa veure tot el paisatge i els personatges es veuen petits, i això ens fa sentir perduts com els personatges (l’emoció ressona al món). La llum és natural i freda, i el so de l’aire i les plantes movent-se fa que l’ambient que transmet sigui més fred. Una de les coses més interessants és que quan les nenes parlen estan lluny, però el so de les seves veus se sent com si estiguessin a prop de la càmera. Després, la càmera fa un pla amb una òptica normal des de sota de les fulles d’uns arbres movent-se per l’aire, i el so comença a pujar de volum. La llum és freda perquè el sol ha quedat tapat per uns núvols. Després el so es va apagant i es veu un altre cop un pla angular del bosc. Al final, es veu un pla teleobjectiu de la Yuki, amb el fons difuminat i la llum del sol és més càlida.

Bisila Escolar