Pel·lícules que hem vist a Filmin

Durant aquestes setmanes estem veient moltes pel·lícules de la selecció ‘Cinema en curs’ a Filmin. Cada setmana, en comentem una que hem acordat mirar tots i totes. A continuació apuntem alguns dels aspectes que hem comentat.


Vértigo, d’Alfred Hitchcock

Destaquem especialment els següents plans:

• Els dos plans en el que pugen les escales de la torre. Són molt tancats i transmeten molta tensió. (Ariel)

• El pla de la Madeleine quan seu davant de la llar de foc. Em va agradar molt la llum del foc reflectida al seu rostre. (Matilda) 

• També els plans de la pujada de les escales. I en general, el treball de la llum al llarg de tot el film i la tonalitat. (Lucía)

L’Ariel, l’Alaia, la Matilda i la Mar també comentem sensacions que ens ha deixat el film: la singularitat i estranyesa de la trama, la confusió que genera, els dubtes sobre el final, el misteriós personatge de la Madeleine....


Deixa’m entrar, de Thomas Alfredson

Em va costar molt veure la pel·lícula, em feia molta por. Em va agradar com es conjuguen la història d’amor entre els dos protagonistes i la trama, on la nena és una vampir. M’agrada molt la tria de les localitzacions, especialment el pont sota les vies del tren. També m’agraden molt els colors, ja que, com neva, tot és blanc i fa que les escenes amb sang siguin més fortes. L’escena que més em va impactar és quan intenten ofergar el nen i arriba la nena i els mata per salvar-lo. Tota l’aigua es tenyeix de vermell i fa bastant fàstic. La part més esgarrifosa d’aquesta seqüència és quan marxen i es veu un nen del grup que intentava ofegar al protagonista sol i plorant mentre mira els torços dels seus amics. (Ariel)

Em sembla curiós com la pel·lícula té tants plans freds i foscos, i que alhora parli sobre emocions totalment oposades, ja que, finalment, la pel·lícula és sobre una història d’amor. (Àusies)

La gran major part del film els plans són foscos i una mica freds. Em va agradar el que transmeten, molt coherent amb la pel·lícula. Em va sembla molt interessant la relació que tenen els protagonistes. (Martina)

La pel·lícula m’ha transmès moltes emocions, a vegades por i intriga. M’agrada molt com filmen els rostres dels personatges, i els plans de nit. Hi havia una connexió molt real entre els dos protagonistes. Em sembla molt bonic el pla de quan el noi posa la mà al vidre i es veu reflectit, mentre alhora també es veu el paisatge de fora. (Lucía)

La pel·lícula m’ha agradat. Hi ha moments estranys i que fins i tot fan fàstic, i d’altres amb plans molt bonics. (Carla)

M’ha agradat la pel·lícula. El pla que més m’ha interessat és quan el noi i la noia es troben per primer cop. (Edgar)

El pla que més em va agradar és el de quan estaven a la piscina i la noia venia ha rescatar-lo llavors agafa al nen i es veuen els peus volant per sota de la piscina. També em va agradar molt el joc de llums i ombres quan la noia és a sota el pont i comença a menjar-se el un senyor. (Mar)


Tres dies amb la família, de Mar Coll

Tres dies amb la família em va resultar molt familiar, molt realista i molt proper. Penso que en aquesta pel·lícula empatitzes molt amb els personatges. Les escenes quan ella està a casa el pare em semblen molt boniques. (Lucia)

Em va agradar molt la pel·lícula, especialment el moment en què entren a l’habitació de l’àvia. Trobo que el fet que la mare estigui fingint amb el pare i la manera com, tant ell com la filla, la rebutgen cada cop que els abraça o acaricia és molt significativa. M’agrada perquè és una vivència molt propera, a totes nosaltres ens podria haver passat i crec que han fet molt bona feina fent que alguna cosa tan avorrida com pot ser un funeral sigui tant interessant. (Ariel)

En la gran majoria dels seus plans, la llum està treballada de manera molt concreta, és força freda: transmet la tristesa de la pel·lícula. Em va agradar molt el fet que sigui una situació molt propera a nosaltres i que ens pot passar a totes en algun moment. Les emocions i les relacions dels personatges són molt fortes, i cada gest que fan té molta potència. Mirant la pel·lícula, empatitzes molt amb la protagonista. (Marina)

Em va agradar ja que la història de la pel·lícula és molt propera i ens podria passar a nosaltres, i crec que això està molt bé. (Martina)


La solitud del corredor de fons, de Tony Richardson

Hem destacat alguns moments que ens han interessant especialment: l'inici i el final del film (a alguns ens ha impactat i sorprès molt el final), el treball de veu en off i els flashbacks, els tràvelings, la música, el moment d'alliberament quan pot sortir a córrer sol, els plans subjectius, el moment a la platja...

L’Ariel també ha comentat que li ha agradat molt el final i que té aspectes en comú amb el que nosaltres volem fer al nostre film. És un moment en el que ell s’adona del que li ha passat i de per què li ha passat, i decideix deixar de fer-ho per viure millor.

Destaquem també alguns plans i seqüències en concret:

• El principi de la pel·lícula en tràveling i amb veu en off del protagonista corrent (Àlex)

• Quan surt a córrer sol i la música durant la seqüència (Àlex)

• A cursa i les mirades entre el protagonista i el seu rival; és molt intens! (Àlex)

• Quan el personatge està corrent i veiem el seu reflex en un llac. (Martina)

• Quan la pluja fa que es mullin tot els diners. (Edgar)

• Els efectes de càmera ràpida (Àusies)

• Quan caminen per la platja deixant un rastre de petjades. (Àusies)

• Els plans en què veiem el que el protagonista està mirant, com per exemple quan arriben a l’internat i el director els mira a tots. (Matilda)

• El final: no te l’esperes i transmet molt el missatge de tota la pel·lícula. (Alaia)