"Un giorno in Barbagia" de Vittorio de Seta als Cinemes Girona

El passat 3 de febrer vam anar als cinemes Girona a veure quatre documentals. Després de veure’ls, vam poder xerrar amb la Laia i la Núria d’A Bao A Qu sobre allò que havíem vist. Va ser molt interessant i ens ha anat  molt bé per començar a pensar alguns aspectes del documental que farem aquest trimestre. A classe també n’hem parlat i, després, en grups de quatre, hem parlat d’un dels documentals i hem recollit els comentaris en uns textos que ara us compartim.

"Un giorno in Barbagia" és un documental de Vittorio de Seta de 1958, que ens mostra la vida d’un poble de pastors de Sardenya.

Primer ens mostra el poble i la seva gent. Els homes fan de pastors i estan lluny mentre les dones són les que treballen la terra, recullen la llenya, fan pa i cuiden la canalla.

Ens hem fixant especialment en els plans que van del minut 4:26 al 6:10. En aquesta seqüència hi podem trobar la modesta quantitat de 19 plans en els quals es mostra com un grup de dones, que treballen juntes i de manera molt coordinada, produeixen una gran quantitat de pans artesans en un període curt de temps. Primer, unes d’elles recullen i porten la llenya i encenen el foc del forn, i a partir d’aquí tot gira al voltant d’una taula on se situa un altre grup de dones que estan amassant el pa. Per tal i com es mouen i pel que fan, es desprèn que tenen una gran i llarga experiència fent aquesta tasca. 

En la seqüència s’hi combinen plans picats que mostren especialment les mans de les dones treballant la massa del pa; d’altres contrapicats que mostren les treballadores; i uns altres frontals que recullen tota l’escena.

La llum és dèbil, neutral i escassa. Ens transmet poca cosa degut a que la llum neutral és difícil d’interpretar, però ens proporciona una sensació de pobresa i tristor.

Degut a la falta de llum, predomina una paleta de colors apagats, que recorden les pel·lícules antigues. 

Isil, Jan, Pau i Hrant