"El personatge al seu racó": seqüència i vivències del rodatge

Grup de la bassa de Sant Martí Vell. 

En el primer pla vaig ser ajudant i foquista. A mitja filmació havia de canviar l’enfocament i si et passaves una mica ja s’espatllava tot i havíem de tornar a començar a filmar una nova presa. Estava súper nerviós perquè tenia un càrrec molt important. Aquest pla ens va costar molt i vam trigar dos hores a fer-lo, perquè era una panoràmica molt llarga, de dalt a baix. 

Quan feia d’ajudant, en el segon pla havia d’estar per tots i quan em  demanaven una cosa havia d’estar atent. Van estar constantment demanant que els ajudés, a posar el trípode, la càmera, els cables del sonidista... 

També vaig ser el sonidista del tercer pla, em va agradar molt, es sentia tot a la perfecció i no era fàcil, havies de buscar on col·locar-te,  buscar una posició còmoda i a l’hora escoltar bé per què es sentís tot el que volíem. Havia d’estar molt quiet, no podia parlar ni fer cap soroll.

Em va semblar molt bé filmar aquesta seqüencia, vam practicar tot el que s’ha de fer en un rodatge ,  aprenem a treballar en equip i ens ho vam passar molt bé!

Roger

En el primer pla vaig ser directora. Al principi tenia molts nervis perquè era una panoràmica molt complicada i també per què no recordava bé el que havia de dir per començar a filmar. Al final ho vaig entendre,  ho vaig dir bé, i vaig poder ajudar els altres quan els hi va tocar ser directors o directores. 

Vaig gaudir de l’experiència de poder ser càmera  gravant un cel meravellós de mig dia. Em vaig haver d’estirar a terra mirant al cel ,i com que el trípode no era prou baix vàrem ens vam ajudar amb la maneta de fer panoràmiques.

També em va agradar fer el making of, podia veure la concentració dels meus companys i companyes de rodatge fent els diferents càrrecs.

Quan vaig passar pel torn de ser claqueta pensava que seria molt fàcil, que només havia d’escriure i mirar, però no, has d’estar concentrat i atent a tot el que va passant.

Àngels

El dijous 25 de març del 2021, vam anar a filmar les primeres seqüències a St. Martí Vell. Vaig fer d’actriu i havia de seguir les indicacions del director i del càmera. Vaig haver de tenir molt paciència, sobretot en el primer pla. Vam tardar 2 hores a acabar-lo i vam filmar cinc preses perquè era una panoràmica molt difícil de filmar i inspirada en el fragment de “Los muertos” de Lisandro Alonso. Vaig comptar que havia pujat i baixat una pendent 14 vegades. Els meus companys em donaven consells per fer-ho millor, perquè  ells eren el que ho veien a la càmera com quedava.

Vaig veure que  ser actriu no és fàcil, has  de ser responsable i fer-ho el màxim possible de bé seguint les instruccions que et donen. Em va agradar ser l’actriu d’aquesta seqüència  perquè mai a l’escola no ho ha havia fet i volia viure l'experiència que té el protagonista davant d’una càmera. 

L’actitud de tot l'equip va estar molt bé. Tots ens vam esforçar molt i vam intentar fer-ho bé. 

Judit

L’experiència de participar en  un rodatge  amb tot l’equip complert de rodatge i amb tots els càrrecs  per primera vegada, impressiona molt! Estava molt nerviosa i no sabia  ben bé què havia  de fer. Pensava  que tot sortiria una miqueta malament  però tot va acabar quedant molt bé i em vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa. 

Vaig ser sonidista que vol dir que has d’aguantar la perxa amb el micròfon i buscar el so que t’agrada més per aquell pla. Per a mi la feina de sonidista va ser molt important va ser el primer càrrec que vaig tenir i a més estava molt emocionada. També ho vaig trobar molt divertit perquè quan dirigia el micròfon a un lloc en concret es sentia el doble de fort que a la realitat i el so era especial, genial .

Clara

En el primer pla  vaig fer de càmera, vam començar amb una panoràmica molt difícil, era molt llarga, havia de girar, a la dreta, pujar, baixar, i girar a la esquerra, i havia d’estar molt coordinat amb la Judit, la protagonista, i en Roger, el foquista que canviava l’enfocament. Ens va costar molt però ho vam aconseguir, vam tardar 2 hores a filmar aquest pla, vam fer 5 preses, vaig poder practicar el moviment, al final estava més confiat i em sortia millor.

Aritz

Al primer pla jo m’encarregava del making of, em vaig sentir inspirat per fer les fotos, una de dalt de la bassa, l’altra des d’un costat i l’altre on havia l’equip de treball.
En el segon pla era el càmera. Havia de moure la càmera lentament amb delicadesa i paciència sense tremolar. Estava preocupat per que no volia espatllar el pla, però finalment em sentia alleugerit i orgullós. Del tercer pla vaig fer de script i la claqueta.
No era massa feina, havia d’escriure tota la informació com l’enfocament, l’òptica i l’enquadrament i tot el que decidím a cada presa. Ell lloc especial era meravellós i va ser molt emocionant el primer dia de fer un rodatge. Vaig sentir moltes emocions.

Toni