Institut de Tremp (Tremp) - 4º de ESO, 1º de Bachillerato
Visonem Il Posto a l'Epicentre de Tremp
Experiencias Cine en curso - Visionados: Salas de cine y Festivales
Il Posto és una pel.lícula italiana feta a l’any 61 dirigida per Ermanno Olmi. S’ambienta a la ciutat de Milà i es basa en el neorealisme, pel que es poden observar els estils de vida de les diferents classes socials.
El protagonista, Domenico, és un noi que renuncia als seus estudis per les condicions econòmiques de la seva família. Decideix buscar feina en una empresa, on mentre li fan una sèrie d’exàmens coneix a una noia, Antonietta, que també aspira per un lloc de feina.
En els aspectes tècnics podem veure diferents elements cinematogràfics que destaquen, com ara enquadraments dobles i tancats, amb ajuda de finestres, vidres o sales.
Amb els plans es mostren tan les emocions dels personatges (amb primer pla o pla mitjà) com els espais i les sales, sense gaire moviment de càmera. En els plans on surt el Domenico, s’ha fet servir una angulació on es vol representar la inferioritat que sent ell constantment.
Criden l’atenció gairebé totes les composicions, ja que són molt artístiques i aquesta sensació es potencia més amb el blanc i negre, que va ser elecció del director, perquè volia representar el to inexpressiu del protagonista. La llum va canviant una mica durant la pel·lícula depenent de l’espai on es troben els personatges, però generalment és dura i això dóna molta expressivitat i bellesa, pels contrastos que creen les ombres i pel detall amb el que podem apreciar les textures.
En l’aspecte formal també podem destacar moltes coses, com ara el to, que ens pot transmetre moltes emocions diferents segons com ens ho mirem. Pot transmetre per una part, sensació d’angoixa o de desesperació al veure que el protagonista és excessivament conformista, també ens pot transmetre tristesa si empatitzem amb ell, però per una altra part ens pot donar una sensació de tranquil·litat pel ritme, que no és ràpid i no té pràcticament acció.
La pel·lícula “Il Posto” és un bona manera de ficar-se durant una estona en una situació com la del Domenico, ja que ens dona una visió de com era la realitat de la societat a Itàlia en els anys 60. És una pel·lícula tranquil·la que et fa veure el món d’una perspectiva en la que no estem acostumats a viure ni a veure.
Ana López i Joel Camacho
