Tres dies de rodatge i un film

Ja era dilluns i iniciàvem per fi el rodatge del nostre film!

Havíem quedat al centre de Terrassa, a primera hora de la tarda. I filmàvem la nostra protagonista pel carrer. 

Vam començar filmant un travelling de la protagonista caminant cap a la botiga de música; ho vam haver de repetir vàries vegades perquè passaven moltes persones, i no és gens fàcil!. Ens vam inspirar en Hou Hsiao-Hsien ( “Els nois de Fengkuei”), un fragment on un home caminaba envoltat de gent. Seguidament, vam fer un pla inspirat en Akerman (“Portrait d’une jeune fille”), per filmar l’esquena de la protagonista mentre caminava. Tambè vam voler filmar un primer pla de la protagonista mirant els instruments amb el seu reflexe al vidre de l’aparador. El nostre equip de rodatge vam pensar que seria bonic que l'amo de la botiga agafés una guitarra i els ho vam demanar. Va quedar perfecte!

A continuació, vam anar a filmar a una sala d’assaig per grups de música que hi ha a la nostra ciutat; allá vam filmar els rockers “Chapando Garitos”.  En aquest cas, no ens vam inspirar en cap visionat.

Va ser una experiència súper divertida i nova. Tot i que pugui semblar improvitsat, estava tot molt pensat!

Dimarts, filmàvem algunes seqüències del nostre film al nostre institut, Les Aimerigues. 

Vam filmar amb la participació i ajuda d'un professor, Jonatan Til Olea, que ens va fer l'honor de ser-hi com a actor secundari. Buscàvem una llum dura als rostres dels actors, però en començar, hi havia núvols, i vam haver d'improvisar amb la llum artificial de l'institut.

Després d'assajar algunes preses del diàleg que mantenen els personatges, el cel ens va ajudar i va sortir el sol. També vam fer algunes proves de so per sobreposar-les després.

Amb tot l'esforç i dedicació de l’equip de rodatge vam aconseguir un molt bon resultat.

L’últim dia de rodatge va començar de bon matí, quan es filmava la primera i última seqüència del nostre film. Era el matí dels interiors! I va ser tot un repte jugar amb la llum (el dia i la nit), filmar el contrallum que buscàvem, o fer el travelling final. Es va apoderar de nosaltres la pressió en veure que s’apropava el final del film. Però, d’altra banda, estàvem emocionats i emocionades amb els resultats que havíem aconseguit fins llavors. L'actriu i l'actor que feien de mare i pare de la nostra protagonista van estar genials.

Durant el rodatge vam viure noves experiències que ens van ensenyar que la planificació sempre es pot modificar i trobar així diferents camins per on arribar al nostre objectiu, fent-la més bonica, ja que estava impregnada del nostre esforç. 

Aquell matí va ser interessant i engrescador; tots i totes nosaltres tornaríem a repetir aquest moment inoblidable i tornar a escriure una i mil vegades més aquesta història.

I va arribar l’última tarda de rodatge. Què curt se’ns havia fet tot plegat!

Per aquesta seqüència havíem triat un descampat als afores de la nostra ciutat, un lloc anomenat “Avionetas”. Vam quedar a les 19.00 h. per aprofitar la llum de la tarda i la caiguda del sol. 

Respecte a aquesta localització podem comentar que és un espai obert, on vam poder filmar diferents plans jugant amb la il·luminació. Tanmateix, vam aconseguir experimentar un fet molt significatiu per nosaltres: filmar els ocells. Per un pla d’aquesta escena del descampat, vam inspirar-nos en “Los muertos”, de Lisandro Alonso, on la càmera segueix i acompanya el protagonista en el seu camí.  

Per filmar l’últim travelling, vàrem inspirar-nos en la pel·lícula dels “Els 400 cops”, de FrançoisTruffaut. Ja era fosc, el final del dia. Va ser una experiència increïble perquè fins llavors no havíem fet res semblant. 

Vam acomiadar el dia compartint un sopar improvisat, cortesia de la mare d’una de les companyes. Un comiat genial a tres dies de rodatge intens i esplèndid, amb un cineasta increïble, el David Gutiérrez Camps, que va estar al nostre costat per guiar-nos en tot moment.