EL PROTAGONISTA ESPERA UN AMIC (Primeres Seqüències)

Nosaltres, el Martí, la Ivet, la Bruna, el Rubén, la Lena, la Iona, l'Izan i la Daniela, el dimarts 20 de febrer vam sortir a gravar amb la càmera professional per començar a veure com és un rodatge d'una seqüència. L'objectiu era fer unes poques preses i després editar-les per fer un petit film d'uns 5 minuts.
La nostra localització era Can Mas, un bar a Ripollet.

Prèviament, ens havíem inspirat amb diferents visionats que vam veure a classe, i amb un guió vam aclarir alguns conceptes sobre la nostra seqüència, com l'estat emocional, la localització, l'hora del dia, la llum, la paleta de colors i el so.
Abans d'anar a gravar també vam estar una estona pensant quins rols agafaria cadascú; actor, càmera, claqueta, so, director, making of i script. A partir d'això vam pensar quins plans volíem fer i com ho anàvem a realitzar.
Vam estar pensant en els espais que teníem en la nostra localització i les possibles entrades de llum, ja que nosaltres depeníem directament d'això per poder filmar o no el que teníem pensat.
Per pensar els plans, primer vam fer una pluja d'idees fent servir tota la nostra imaginació i així poder aconseguir un material original i únic.

En arribar a Can Mas vam fixar-nos en els elements que hi havia, com podrien ser, les persones que entraven i sortiren del bar, la llum que anava canviant a mesura que apareixien núvols o el soroll ambient del mateix lloc i vam prioritzar començar a gravar plans a l'interior, ja que no hi havia molta gent, per l'hora que era.

La nostra seqüència tracta d'un noi que entra en un bar i espera a un amic impacientment, fins que finalment marxa sense l'arribada d'aquest. Al llarg de la seqüència el podem veure en diferents distàncies i enquadres per prioritzar diferents aspectes, com podria ser el nerviosisme que expressa, o la importància per exemple de les mans jugant en el quart pla.

L'hora del rodatge per nosaltres va ser un moment complex, perquè depeníem de moltes persones i factors externs i interns que no controlem, com els sorolls de cafetera cada dos per tres i gent parlant en veu alta de temes externs al film. També s'han d'ajustar molts paràmetres de la càmera, com l'enfocament, depenent de la distància, el diafragma, depenent de la llum i l'enquadrament depenent del pla que vulguem filmar i el fons pertinent. Igualment, ens va semblar complicat coordinar-nos entre nosaltres i amb tot l'equip del rodatge pel fet que no sempre es té bona comunicació.

No tot ens va sortir tal com ho teníem pensat, sinó que a mesura que anàvem filmant, anàvem traient o afegint plans.
Ja que ens anàvem adonant que no era factible fer tants plans com havíem pensat, pel temps de filmació que teníem, o que alguns plans realment no els podíem fer per l'espai i localització on érem.

Abans de començar amb el procés de muntatge, vam visionar tots els plans i totes les preses filmades, una per una i en silenci, per així poder fixar-nos en tots els detalls de la part sonora del film, i donar-li atenció a les petites coses importants per així poder anotar-les i a l'hora de tallar que se'ns fes més fàcil.
Nosaltres tenim cinc plans definitius muntats, però dintre de cadascun d'ells tenim una mitja de tres preses provisionals. Vam triar-les mirant la que encaixava més amb la nostra idea inicial i amb el que quedava millor segons el pla anterior i el pròxim. També vam tenir en compte el so de cada presa i com afectava a la sintonia de la seqüència, ja que no volíem que l'espectador es distragués amb sorolls forts o molests que tallessin la continuïtat del pla.
Quan ja vam tenir les preses seleccionades, era el moment d'ajuntar-les, per això vam tenir en compte els moviments del cap del protagonista i que no quedessin estranys els canvis d'imatge, aquest procés el vam repetir diverses vegades perquè el film quedés homogeni, però no es fes pesat a l'hora de visionar-lo.
Vam tenir alguna complicació a l'hora de tallar-los, ja que alguns eren massa llargs i no tenien cap acció significativa.

Tot i això, el procés va ser interessant, divertit i enriquidor, pel fet que eren les primeres seqüències que filmàvem de manera professional ajuntant tots els conceptes que hem anat adquirint durant les darreres setmanes.