Al teu costat

Felicitar al grup pel film. Un film acollidor i desconcertant. El primer pla del film ens ha generat les ganes de veure el film sencer. Des de l’inici et sents molt a prop de l’Alba, els primers moments són d’inquietud i desconcert. Notes que l’Alba està tocada emocionalment, angoixada. El fet que estigui filmat càmera en mà reforça molt les emocions de l’Alba. El segon pla del film amb els elements interposats i el so dels cotxes ens ha recordat el nostre film. Nosaltres l’hem vinculat a l’estat emocional de l’Alba que no sap com fer front al distanciament amb la Mariona. El trajecte de l’Alba des de l’escola fins a l’habitació. Està molt carregat d’emoció i ple de detalls. Ens agradaria que ens expliquéssiu com es va concebre i com va ser planificat tot aquest inici del film? ------------------------ És molt bonica la complicitat entre l’Alba i els seus avis. Nosaltres també hem filmat a persones grans i us podem assegurar que tots ens parlaven dels nets amb una gran estimació i emotivitat. També hem estat testimonis de la saviesa dels avis. Els consells. L’estimació. La importància del seu paper com a suport de moltes famílies. Hem estat reflexionat sobre la seqüència del parxís i hem vist que era molt complexa i estava molt ben feta. Com l’havíeu planificat? Heu fet el muntatge a partir de tres plans diferents? va ser molt difícil fer-ne el muntatge per fer concordar la conversa amb els plans per que tingués continuïtat i naturalitat? ------------------------ En el vostre film heu fet una atenció molt especial a la llum i a les hores del dia. Ens han agradat molt els plans del món filmats a l’hora blava en un moment de reflexió de l’Alba. L’evolució de la llum al llarg de la seqüència reforça aquesta idea. Com va sorgir la idea en el guió i com va ser el rodatge? Tots els plans estaven planificats o els vau buscar en el moment? ------------------------ El joc dels silencis amb els sons i els diàlegs crea que l’espectador sigui part activa del film, necessita omplir certs buits que s’intueixen. Ens ha agradat molt. Ens ha transmès les emocions sense paraules o amb poques paraules. El valor del rostre i com està filmat. Com vàreu arribar a la idea de centrar-se amb l’Alba i no amb la Mariona? Què va portar al grup a parlar de l’amistat i més concretament de l’angoixa que produeix aquest distanciament? Al final és més comprensiva, passa d’estar enfadada a entendre-ho. ------------------------ Ens ha agradat molt el moment del retrobament entre les dues amigues i la localització entre tants arbres. L’espai és molt bonic. El moviment de càmera tan ampli ens genera en primer lloc distància, intriga i finalment un apropament. El tràveling final ens ha semblat molt potent, ja que mostra el retrobament d’elles dues d’una manera fantàstica. Ens agradaria saber: com ha estat filmat? On era la càmera? Com està construït el so?