Quien lo impide: reflexions sobre el projecte de Jonás Trueba

"Si vamos 38, volvemos 28", aquesta peli m’ha interessat molt la veritat, he trobat que el Jonás ha treballat molt bé els temes i les reflexions dels propis actors, és una manera per fer veure que realment no som els immadurs que tothom pensa, sinó que tenim moments de reflexió i de convertir-nos en gent adulta. He trobat molt interessants els moments en que els actors parlen i fan com si la càmara no hi fos, tal i com diuen a l’entrevista final, sembla que la càmera sigui un més i podien ser ells mateixos sense actuar.

Una altra de les pelis que vaig veure va ser la de "Solo Somos". És la que em va cridar més l’atenció en el sentit del tractament de temes, es podia veure com cada vegada que parlaven d’un tema el sentien molt, s’expresaven molt bé i era una manera d’expulsar tot el que no dius per por a que et diguin alguna cosa. De tot el que parlen em sembla increïble que aquests “adolescents” pensin i s’expresin així, perquè de vegades la gent no es pot arribar a imaginar que “nosaltres” tenim aquests temes a parlar i quan els parlem, ho fem de manera tan madura. Per afegir, també m’ha cridat molt l’atenció aquesta participació de la càmera i com s’incorpora en el diàleg.

Per últim vaig veure "Principiantes". Em va semblar que una història de dos adolescents on realment pot passar tot el que passa sense afegir-hi tant de drama com a les típiques pelis. Em va semblar increïble el moment aquest de que ells fessin la pel.lícula pero alhora també expliquessin el que els hi havia passat a la seva vida “real”, com que s’obrien al públic. Els moments on ells no segueixen cap pauta i tot flueix de manera natural. Això em va impactar molt, i en un d’aquests moments és on veiem els increíbles travelings pel “camp”.

En general, crec que tant el Jonás com els actors han fet un magnífic treball i que haurien d’estar ben contents amb el que han obtingut.

Chiara Ansótegui-

"Principiantes", aquesta pel·lícula ens mostra dues situacions dels actors de "La reconquista". La història del Pablo narada per la Candela i viceversa. Això m'ha semblat molt curiós, ja que el narrador explica cosas que ja es veuen. Al principi pensava que era una mica innecessari repetir-se, però ara crec que aquest recurs contribueix a la proximitat que transmet el quart llargmetratge del projecte "Quien lo impide".
El que més m'ha sorprès d' aquest projecte és el fet que les pel·lícules són realment honestes. Crec que tots hem vist moltes pel·lícules amb personatges o les seves situacions amb quines ens podem relacionar, però mai he vist una pel·lícula tan real com "Si vamos 28, volvemos 28". No només he viscut circumstàncies semblants, Jonás Trueba, amb l'ajuda dels actors, ha transmès estats emocionals molt autèntics. Això mateix també ho ha aconseguit amb "Principiantes".
Un altre cosa que em va semblar interessant d'aquest projecte és el seu concepte, la idea de fer una sèrie de llargmetratges a partir d'adolescents i el seu món. Crec que així es pot mostrar la realitat molt millor que buscant un guió o una història extraordinària.
En conclusió, m'ha agradat molt veure'm representada d'alguna manera en pantalla gran, i estic curiosa de veure les altres pel·lícules del Jonás.

Laia Streb_