Comentari de Profils Paysans: la vie moderne, de Raymond Depardon, França, 2008)

El fragment de Perfils camperols, de Depardon, comença amb un cotxe que va per un camí amb unes muntanyes al fons, al vespre, durant la posta de Sol. És a França, a Villaret. Cap al final del fragment veiem al Marcel Privat, un pagès de 88 anys que s’encarrega de les ovelles, i que les treu a passejar dos cops al dia.

El fragment comença amb el títol, i tot seguit s’escolta una música, que produeix un sentiment de melancolia. El ritme és tirant a lent i relaxat, i també bastant monòton, però no es fa llarg de veure. El fragment en si consisteix en una carretera que va avançant, amb la llum del Sol de fons.

Els colors són verdosos i marrons, amb una mica de groc i taronja pel Sol. La llum és tirant a fosca. Cap al final el cineasta retrata al Marcel. Comença situant la casa al final del camí, i després ens explica que ha guanyat la confiança dels pagesos després d’haver vingut a gravar altres vegades. Llavors ens relata la vida del Marcel.

Mostra al pagès i al ramat des de certa distància, i ell actua com si la càmera no existís. Sempre s’enquadra la carretera. El fragment en general transmet un sentiment de solitud, tristesa i aïllament.