"Me'n recordo" sonors del personatge

Preparant la pel·lícula vam escriure uns "me'n recordo" del nostre personatge, pensant en els sons de quan vivia a Barcelona i els que escoltava ara a Bordils. El 6 de febrer, quan apreníem a fer servir l'equip professional de so els vam llegir i filmar. Uns mesos més tard, els publiquem!

Després de veure la peça escrivim...

Quan vam filmar els “Me’n recordo” ens vam posar a  la pell del personatge de la nostra pel·lícula.  Va ser interessant per adonar-nos com es sentia amb la seva arribada a Bordils, amb les diferències de viure a una ciutat de 1,5 milions d’habitants  a les d’un poble de només  1.700 . 

Era una pràctica de so, la primera vegada que filmàvem amb sonidista i ens  va servir per fer les pràctiques de so abans de filmar les primeres seqüències. Ens va semblar que estaria bé pensar amb els sons que sentia el protagonista perquè en aquell moment estàvem escrivint com ens l’imaginàvem. 

M’ha semblat molt bonic el muntatge que hi ha al principi i al final, al principi lo de so preparat càmera preparat... i al final tallem!

Guillem

Al sentir el vídeo m’ha fet pensar molt en la pel·lícula, de com la podríem canviar una part o deixar-la tal com està. I al pensar tant amb com farem la peli o si al final la podrem filmar i això m’intriga. M’he fixat que molts/es de nosaltres vam dir el mateix o molt semblant però també n’hi havia que deien el contrari com: deien que li costava dormir a Barcelona i en canvi a Bordils dormia millor perquè hi havia silenci, en canvi l’Aitana deia que li costava més dormir a Bordils perquè no estava acostumat/acostumada a tant de silenci. Totes dues idees poden ser bones.

Alguer

La peça del me’n recordo és una molt bona manera de saber que sent el protagonista què troba a faltar de Barcelona  i que ha trobat a Bordils. És molt bonic veure com tots nosaltres som el/la protagonista, tantes maneres d’interpretar una mateixa persona .

Nora

Quan veig els me’n recordo em fa pensar amb la pel·lícula, amb el nostre personatge i amb els dies de rodatge. Sentint els meus companys de classe parlant sobre que sent el personatge quan està a Barcelona o a Bordils, puc veure les grans diferències que hi ha entre la ciutat i el poble. Soroll i silenci. El protagonista descobreix el silenci a Bordils!!

Jan Batlle

Els “me’n recordo” van ser una manera d’expressar com es sent el/la protagonista de la nostra pel·lícula des de la perspectiva de cada un de nosaltres. De pensar quins canvis hi ha quan canvies de casa i vas a viure a un lloc completament diferent.

Aitana

Si Meritxell, penso que és molt bonic veure tots els me'n recordo junts, i anar veient els canvis que té el/la protagonista, del seu entorn , el que enyora de Barcelona i el que li agrada de Bordils, són petits canvis però que per ell són molt importants. Ha anat a viure a un lloc molt diferent.

Xènia

La peça dels “Me’n recordo” és una manera de posar-te a la pell del personatge i imaginar-te els sons que sent el nostre personatge. I de imaginar una mica la pel.lícula i entendre com se sent. És bonic comparar Bordils de Barcelona i la diferència que ens imaginem que hi ha entre poble i ciutat.

Aina

Aquest exercici el vam fer perquè volíem saber quins sorolls trobava diferents el personatge de Bordils a Barcelona. També volíem saber la situació emocional del personatge per haverse traslladat de casa.

Biel