Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1r de Batxillerat
Projecció a L'Alternativa
Documental - Visionats: Sales de cinema i Festivals - Reflexions, valoracions, paraules de cinema
El passat dimarts 16 de novembre vam assistir a la 28 edició de l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona. Allà vam veure dos curtmetratges: Ningún Río me Protexe de Min de Carla Andrade i Heltzear de Mikel Gurrea.
El primer va ser un curtmetratge experimental de 27 minuts que parlava sobre un viatge per la vida. En el curt es poden veure diferents imatges molt tranquil·les com un riu, una selva, un home portant una canoa... però després canvia radicalment amb unes imatges de la postguerra d'uns nens jugant d'una manera molt violenta. Posteriorment apareixen imatges gravades feia temps sobre les quals s'escoltaven diferents àudios de la seva mare dient-li que la troba a faltar. Aquests plans ens transmeten una sensació de nostàlgia i enyorança.
El film, a més, pren com a punt de partida el misteriós robatori del material filmat a la República centroafricana, com una resposta a tot el que volia explicar l'autora.
El segon, amb una durada de 17 minuts, va ser un curtmetratge molt interessant sobre una noia de quinze anys anomenada Sara, que viu al País Basc l'any 2000. El títol fa referència a “Heldu”, un verb euskera polisèmic que pot significar: arribar, agafar o madurar, en la seva forma conjugada a més vol dir "a punt de" totes aquestes coses.
En aquesta història hi ha representades les conseqüències del conflicte d’ETA, reflectides en la seva vida diària. En la història, al principi, ella narra una carta que li volia enviar al seu germà. La noia no sap si li arribarà i si aquesta serà l'última carta que ella escrigui, però igualment ho fa. En aquesta li explica el seu dia a dia, com ella està esforçant-se al màxim a l'hora de seguir els passos del seu germà en l'escalada. En el curt la superació dels reptes en l'escalada pot representar també d’alguna manera la superació als problemes provocats pel conflicte.
A més, en el cas d'aquest segon curtmetratge, vàrem tenir la sort de poder parlar amb l'autor després del film i gràcies a això vam poder saber moltes més coses: com van rodar, com va ser el procés de càsting, d'on va treure la inspiració, etc.
Va ser una experiència molt entranyable, ja que ens va venir per sorpresa, vam compartir diferents punts de vista sobre els curts i el cineasta ens va parlar sobre el que volia transmetre amb el film. També va parlar de com va desenvolupar el procés de creació.
Van ser dos curts molt diferents l'un de l'altre i també molt diferents del que estem acostumats a veure a les sales de cinema o a casa nostra.
Anna Pecellin, Nil Casares, Éric Beza, Júlia Rapún
