Rodem un documental sobre la vida a la granja

Dimarts 24 de novembre vam anar a la granja de l’Aleix, en Miquel i la Lourdes per rodar-hi un documental sobre la vida a la granja. Va ser un dia ple de descobertes!

Passats uns dies i després de veure els plans filmats compartim novament la vivència… Cada un de nosaltres la va viure diferent, recordem moments diversos… però coincidim en el fet que tots i totes ens vam sentir tranquils i ben acompanyats.

La Sara, agraeix que quan va filmar es va sentir confiada, sentia que l’ajudaven, que la respectaven, que es feia silenci quan ho demanava.

En Mateu se sent satisfet quan explica que l'Aleix, la Lourdes i en Miquel responien a totes les preguntes que els feien. Diu que ens van acollir molt bé. 

La Frances recorda que va veure moltes coses que no es pensava que veuria: unes vaques enormes, una granja amb molt d’espai per viure, tanta llet ...  Diu que va ser una experiència molt agradable, que es va sentir molt a gust.

A l’Itzen li va agradar veure com donaven menjar a les vaques i la traça que tenia l'Aleix per apropar-los-hi sense tocar-les. També es va distreure molt mirant com el vedell prenia el biberó, com munyien a les vaques i com les netejaven una mica. 

L’Anwar, a diferència de la Frances, es pensava que les vaques eren més grosses i, en algun moment, va tenir por que el llepessin. 

La Mariamu també recorda els plans dels vedells, van ser complicats perquè es movien molt i costava fixar el pla. 

La Martina no va parar de tocar-les, explica que es deixaven tocar, que eren molt carinyoses, que volien llepar-ho tot, que el seu pelatge era suau, fi i que tenien un nas molt gran i moll. La Martina també comparteix la filmació del travelling, diu que havia d’estar molt concentrada perquè hi havia moviment i això el feia més difícil, es pensava que seria més fàcil. La Sara mirava el pla a través de la pantalla, anava al darrere del cotxe, ho recorda com un moment especial. 

A la Mariona li agradava rodar, fer de directora i de càmera i poder dir: silenci, gravem, tallem.. Diu que fent aquest càrrec tothom t’ha d’escoltar i fer-te cas. Mentre que a la majoria, els va encantar portar la gravadora, fer de sonidistes, pitjar dues vegades el botó per gravar i sentir intensament els sons, portar els auriculars, la responsabilitat d’acostar-nos prou perquè el so es gravés bé.

Va ser un dia molt ben aprofitat, unes hores a la granja van donar per aprendre també per què  tallen les banyes a les vaques, per què no hi ha toro a la granja, que les vaques de carn i de llet són diferents, com s’alimenten els vedells, per què mengen diferent unes vaques d’unes altres, com se’ls dona el menjar, com els treuen la llet, que hi ha llengües de diferents colors…

Quan recordem aquell dia, ens agafen ganes de tornar-hi!!