Una maleta plena de moviment

A l’aula entra una maleta. No és una maleta qualsevol: a dins hi guarda històries, imatges i enginys que expliquen com, molt abans del cinema, les persones ja buscaven maneres de fer moure les imatges.

A l’escola Can Manent hem tingut durant uns dies la maleta pedagògica creada pel Museu del Cinema de Girona i els infants s’hi han acostat amb curiositat i atenció. Obrir-la ha estat com obrir una finestra al passat: discs, tires dibuixades, cilindres negres amb escletxes… objectes que conviden a tocar, mirar, provar.

Els infants observen, giren, s’inclinen. Apropen els ulls al zoòtrop, fan rodar les imatges i descobreixen, gairebé amb sorpresa, que el dibuix es mou. Les mans subjecten els aparells amb cura; el cos acompanya el gest de mirar. El temps s’alenteix mentre intenten entendre què passa entre una imatge i la següent.

Hi ha silenci, però també murmuris: “Ara corre!”, “Sembla que salti”.

El cinema apareix així, no com una pantalla llunyana, sinó com una experiència física, propera, feta de paper, llum i moviment. A través d’aquests objectes, els infants experimenten que el cinema neix del joc, de la repetició i de la mirada atenta. I, sense adonar-se’n, comencen a fer-se preguntes sobre les imatges, el temps i el moviment.

La maleta se’n va, però deixa rastre: en les converses, en les mirades més lentes, en les ganes de continuar explorant com les imatges poden explicar històries.