Veus que parlen de nosaltres

“Abans gairebé no sé sentia cap ocell però quan tothom es va quedar a casa els ocells van començar a cantar. Això em va agradar molt perquè sempre havia desitjat tenir-ne un per cuidar-lo i sentir el seu cant.”

Segurament aquestes seran les primeres paraules que es podran escoltar en el nostre documental, sobre uns plans on podem veure sobretot arbres i cel, i de fons sentir el so dels ocells. En el dia a dia, amb el neguit del trànsit, les presses, acabar els deures... hagués estat difícil que algú de nosaltres hagués fet aquesta reflexió. En canvi, ara, després de viure durant setmanes en aquesta lentitud tan poc freqüent, hem començat a fer reflexions que venen sobretot de tenir temps, de pensar, de “perdre el temps” mirant per la finestra.

Hem pensat i reflexionat, hem escrit, ens hem escoltat, ens hem preguntat i poc a poc han anat sortint unes veus que tot i ser pròpies i individuals moltes són de tots i totes. Sobre la tria de plans i retrats que hem fet, mirant cap a l’interior de les nostres cases i també des de les nostres finestres cap a l’exterior, hem anat decidint quines veus li anaven millor a cada pla o a cada seqüència.

Perquè siguin del tot nostres s’han de poder escoltar en les nostres llengües maternes. Aquests últims dies hem dedicat temps a fer aquestes gravacions. Hem hagut de ser pacients, no sempre ho aconseguíem a la primera.