Institut Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat) - 1r de Batxillerat
Visionat del film Estiu 1993
Ficció - Visionats: Plataforma de VoD (Filmin) - Reflexions, valoracions, paraules de cinema
Una de les pel·lícules que hem vist recentment a Filmin ha estat Estiu 1993, aquí expliquem que ens ha semblat.
El film comença quan la Frida es queda òrfena i transcorre al llarg del primer estiu amb la seva nova família. Les emocions i sensacions que aconsegueix transmetre la pel·lícula són la tristesa de la situació i la confusió en certa manera de tots els personatges, de la Frida que ha de reubicar-se en un lloc i una vida molt diferent i la dels seus tiets que han d’adoptar el paper de pares en una situació que resulta molt delicada i on de vegades sembla que no acaben de donar-li tota l’atenció i comprensió que la nena necessita.
Els plans més oberts són sobretot en els espais exteriors per mostrar el lloc on ha de començar una nova vida la protagonista i altres més tancat quan volen donar èmfasis a les emocions dels personatges. La llum al llarg del film té un to estiuenc i predominen els colors i tonalitats càlides.
Un dels moments més especials que recordem del film és al qual la mare adoptiva, després d’un moment de crisis familiar, s’apropa a Frida per acaronar-la i conforta per primera vegada.
A més, el final de la pel·lícula també ens ha agradat molt i ens ha semblat un dels moments més emotius. Es tracta del primer dia d’escola de Frida i la que s’ha convertit en la seva germana, totes dues juguen alegres al llit amb els pares quan de sobte Frida esclata a plorar de manera desconsolada i deixant anar tota la tristesa que ha portat a dins durant tot aquest temps. És aleshores quan els tres membres de la seva nova família s’apropen a ella i l’abracen sense dir res, simplement acompanyant-la en el profund dolor de la protagonista que suposa l’acceptació de la pèrdua.
Esther Mieles, Omar Martín i Unai Basterrechea
