Visionem el fragment "L'heure d'été" d'Oliver Assayas

Avui hem visionat un fragment de la pel·lícula “L’heure d’eté” de l’Oliver Assayas . El primer pla dura més d’un minut, hi ha vàries panoràmiques, ens ensenya a la família com es van acomiadant i es queda l’àvia sola a la casa.
L’àvia al començament està contenta però al quedar-se sola ja no, i la veiem en un primer pla amb molt poca profunditat de camp i el fons en flou. En aquest moment sentim una música i els ocells, ella queda com aïllada de tot, no sentim ni els cotxes que es veuen a darrera.
Els següents plans són a l'interior, veiem a l’àvia asseguda a una butaca, té una conversa amb la senyora que l’ajuda a la casa. Ens ha sorprès el pla en què en una part de l’enquadrament hi ha la llum freda i al fons una llum càlida. En canvi quan només veiem a l’àvia la llum és freda, de color blau i la poca llum que hi ha fa que no li veiem el rostre. Ens imaginem que pensa en el passat quan tots els fills vivien a casa.
Hem pensat que podria ser un referent per dos moments de la nostra pel·lícula.