Atrás

Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato

"Viaje al cuarto de una madre" de Celia Rico

Ficción - Reflexiones, valoraciones, palabras de cine

El passat diumenge 14 d’octubre, un grup d’alumnes vam anar als Cinemes Girona a veure “Viaje al cuarto de una madre” de Celia Rico, i posteriorment vam poder dialogar amb la cineasta.

Després de veure la pel·lícula, ens hem adonat que per transmetre sentiments cinematogràficament, no calen grans artificis. De fet, la Celia ha decidit centrar gairebé tota la pel·lícula en un sol espai, el pis de l’Estrella i la Leonor.

La cineasta aconsegueix crear un clima molt intimista i personal a partir dels plans tancats, amb poca llum i destacant les expressions dels rostres dels personatges. D’aquesta manera, no cal molt diàleg per entendre les seves emocions. En certs moments, sense dir res s’ho diuen tot.
Una pel·lícula plena de detalls que van prenent significat a mida que avança la història i que d'alguna manera ens interpel·len: la capsa que li envia amb menjar, la màquina de cosir, les peces de roba...

La mort del pare i marit està present en tota la pel·lícula, però la Celia fa que no sigui el tema principal mitjançant la contenció d’emocions. Per tal que la pel·lícula no es converteixi en un drama, les protagonistes es compensen emocionalment. Sens dubte, el tema principal és la relació tan especial que hi ha entre la mare i la filla. Aquesta contenció emocional, ens ha recordat al film “Estiu 1993” de Carla Simón. En el cas de la Frida, el seu rostre també conté moltes emocions fins que esclata el seu plor a l’escena final. En la pel·lícula de la Celia, l’escena de la Leonor quan toca l’acordió del seu pare a l’habitació ens ha recordat aquest alliberament. En el viaje al cuarto de una madre l’alliberament és més íntim, perquè la protagonista està sola i en el cas d’Estiu 1993 és més compartit per viure’l en companyia.

Després de la conversa i les explicacions de la Celia Rico, ens vam adonar de que hi ha detalls autobiogràfics que fan que la pel·lícula sigui encara més personal.

Celia, felicidades por esta emotiva película y muchas gracias por haberte tomado el tiempo para venir a hablar de ella con nosotras. Sabemos que has estado muy ocupada últimamente y lo agradecemos mucho. ¡Mucha suerte!

Olivia, Laia, Marina, Nerea, Ainoha, Ítaca i Berta.

Artículos del taller: Institut Moisès Broggi (Barcelona) - 1º de Bachillerato (166)