Estrena d' "Arribarà una altra nit" a la Filmoteca

El passat 6 de juny vam estrenar a la Filmoteca el nostre film de ficció "Arribarà una altra nit", un moment molt emocionant i increïble que vam compartir amb altres escoles i instituts participants al projecte. Us compartim la nostra presentació i algunes imatges de la jornada.

Bona tarda, som les alumnes de 1r Batx Artístic de l'Institut Moisès Broggi, ens fa molta il·lusió ser avui aquí per explicar i compartir amb tots vosaltres l’estrena de totes les nostres pel·lícules. También queremos dar la bienvenida a los compañeros de bachillerato artístico del instituto Rey Pastor de Moratalaz, y estamos seguras de que después de este día de inmersión ya entendéis mucho del catalán.

Des de l'inici teníem molt clar que la peli ens havia de representar en certa manera, és a dir, que les emocions de la protagonista fossin compartides en el grup. Això va ajudar a que la gent aportés idees, ja que la majoria podíem trobar reflectida en la Noa alguna cosa que ens tocava de prop i era més fàcil generar un arc emocional i narratiu. Van sortir diversos temes com la solitud, l’aïllament, el desbordament, el fet de fer-se fort davant d’un problema…

Finalment, la nostra pel·lícula es centra en un moment on la Noa viu una situació emocional d'estrès, de preocupacions personals i d’excés de responsabilitats, degudes en part a que els seus pares estan a punt de separar-se i la situació familiar és inestable. La Noa viu lluny de Barcelona, estudia Batxillerat i vol dedicar temps a les seves aficions, com el ball, però assumeix alhora tasques domèstiques i quasi bé un rol de mare/pare amb la seva germana petita, la Martina, que suposa un pilar enorme per ella i en certa manera, tot s’alleuja quan sap que està bé. De fet, volíem que els moments amb la germana fossin els punts de llum en el film, uns moments d’evasió que fossin un refugi per la Noa. Podríem dir que la Martina és la calma que la Noa necessita dins d’aquest anar de bòlit, i tanmateix l’energia que, en certa manera, fa que segueixi intentant fer-ho tot i fer-ho bé.

Ens adonem que tot el cinema que hem vist i tots els cineastes que hem descobert, tant a classe com a diferents sortides, a festivals de cinema, a Filmin, han estat fonamentals per al nostre film.

"Estiu 1993" de la Carla Simón, "El espíritu de la colmena" de Víctor Erice i “Ningú no sap” d’Hirokazu Koreeda ens han ajudat molt a construir la relació entre les germanes, la intimitat i la tendresa, i també com filmar els moments juntes així com el moment de la discussió on també ens inspirem en “Els 400 cops” de François Truffaut. Per últim, algunes companyes van quedar fascinades per la projecció de “Con el viento” de la Meritxell Colell, i després a classe en vam veure alguns fragments. En diàleg amb aquest pel·lícula vam introduir el ritme de la respiració de la Noa al film, i els seus moviments a la seqüència del ball.

Hem volgut donar molta importància a la paleta de colors i a les hores del dia en què filmàvem.

Sobretot el color vermell que l’hem associat al personatge de la Noa com havíem vist en “La promesa” dels germans Dardenne o “Le voyage de ballon rouge” de Hou Hsiao-Hsien.

Per treballar la llum i el color dins de casa, ens va ajudar molt el visionat de “Millenium Mambo” de Hou-Hsiao Hsien i com treballa el flou amb les llumetes de colors.

També teníem molt clar que volíem que alguns dels moments més emocionants del film passessin durant l’hora blava: el final de la nit d’insomni, el tren i l’esclat a l’estació. Pensàvem en cineastes com Chantal Akerman o Marguerite Duras. Per l’esclat a l’estació també vam tenir molt present "Finals d'agost, principis de setembre" d’Olivier Assayas i, sobretot “A Woman Under the Influence” de John Cassavetes per com filma la protagonista amb teleobjectiu. Volíem que la càmera es contagiés de l’emoció i el desbordament del personatge.

Als tràvelings també volíem dialogar amb fragments que ens van impressionar. El de l’institut està inspirat per “Elephant” del Gus van Sant, i el de l’estació per “Mala sang” del Leos Carax.

Per una banda, penseu, que totes nosaltres fa uns mesos no ens coneixíem: el cinema ha fet créixer molt la confiança entre nosaltres. Durant el primer trimestre vam fer plans del món, inspirats en tots els cineastes i visionats que anàvem descobrint. Us podem assegurar que ens vam tornar bojos, vèiem plans del món per tot arreu, fèiem callar a tothom al cotxe per gravar tràvelings, la gent filmava llocs especials i ho compartia...
Tot el treball dels trimestres anteriors ens ha servit d’inspiració per la pel·lícula.

Era molt important que tothom participés perquè el curtmetratge era de totes. Com ja sabreu, no és gens fàcil, però escoltant-nos i discutint constructivament anàvem prenent decisions en consens.

Va ser increïble quan finalment, després de molta feina, d’acordar les situacions emocionals i de debatre les idees, per primer cop ho vam veure tot reflectit en un mural enorme que vam construir a la paret on ja hi era tot l’essencial: la línia del temps de la nostra pel·lícula, les seqüències, els referents que les inspiraven, on també hi havien plans del món i de llum i rostre nostres, i finalment, tot l’arc narratiu i emocional de la protagonista. Era molt important que tothom tingués una idea general de la pel·lícula, tant pel que fa el guió i situació emocional com pel referents. Sobretot perquè després, durant el rodatge, sovint vam haver d’estar alertes i oberts a canviar el que havíem imaginat a classe i els plans que havíem concebut, per tal d’adaptar-nos a l’espai i al moment.
Pel que fa el muntatge, ens hem adonat de la importància que té i de les infinites possibilitats que hi ha d’explicar la nostra història. Vam fer una posat en comú de la primera versió per comentar-la en grup gran, i després vam seguir muntant i polint fins arribar a la versió final. La música va sorgir paral·lelament composada per les companyes que en sabien, i la van anar composant per acompanyar les emocions de la protagonista.

Un dels processos més costosos va ser el tema del títol pel qual ens hi vam passar més de vuit hores. Després d’unes quantes sessions i de propostes molt diverses, vam acabar decidint Arribarà una altra nit.

Podríem dir que el nostre curt no és la feina feta durant un trimestre sinó el resultat de tot un procés durant el curs que ens ha ensenyat a fixar-nos en els petits detalls i a ser rigoroses, sobretot amb la nostra pròpia feina.

Però el més important que hem après és a viure amb el cinema. Gràcies a totes les classes i la manera en que hem après. Com ja vam dir un cop: veiem el món en plans. A més, com a classe hem crescut molt durant en el temps de rodatge.

Per la vida també hem après coses. En primer lloc, que no sempre és fàcil i que a vegades hi ha complicacions o imprevistos, però que s’ha de fer el millor de cada situació. A més, i és el que també volíem transmetre amb el film, és que a tots ens passen coses així. Sobretot a la nostra edat pot passar que tot se’ns ve a sobre de cop i que ens sentim sols.

Per acabar, volíem donar les gràcies a les nostres professores Fanny Figueres i Estel·la Clopés i al cineasta Pep Garrido, que ens han acompanyat durant aquest curs i que ens han ensenyat a estimar el cinema. I per suposat a tota la nostra fantàstica classe, que sense tots i totes nosaltres això no hagués estat possible. I per suposat a l’organització d’A BAO A QU per donar-nos la opció de participar en aquest projecte.

Lorena Vivas, Nora Jou, Carla Alcalde, Júlia Comeche, Sofia Niubó, Olivia lópez, Biel Lacuesta, Lilou Crot
En representación de tot el grup de 1r de Batxillerat Artístic