Filmem a la manera de Kent Mackenzie a "The Exiles"

Vàrem començar a filmar a les tres de la tarda fins les set del vespre perquè volíem representar el pas del temps. Vam filmar a diferents espais de Bordils i amb les llums de les diferents hores.

Vam muntar els plans tal com els havíem pensat, però a la 2a presa, del 2n pla, esperàvem el tren i vam començar a filmar molt abans que arribés a l’estació i no van aconseguir el nostre silenci. En el muntatge, vam veure que no ens agradava sentir les veus de les persones que parlaven, així que vam haver de retallar i enganxar el so de diferents preses perquè tot quedés bé.

En el primer pla, que el vam filmar a la plaça de l’església, vaig ser càmera. Vaig filmar una panoràmica que em va costar molt, havia d’estar molt concentrat amb el pla perquè la panoràmica era difícil, havia de fer un gir de 90º seguint al personatge i vaig haver de trobar la posició adequada.
Jan B

Per ser actor has d’escoltar molt bé al director o directora per saber què has de fer, actuar amb naturalitat, no mirar la càmera, tenir paciència i conèixer el personatge per saber quines emocions té.
M’hagués agradat també ser sonidista per sentir només jo el so i també fer de càmera però fer d’actor és bastant divertit.
Aniol

Vaig filmar una panoràmica petita i em va quedar molt bé. Crec que em va sortir millor la segona presa que la primera que va ser com de prova. Estic molt contenta amb els plans que vàrem filmar, eren pensats per alguna persona de ll grup. Vam fer un bon treball d’equip.
Òria

M’he sentit molt bé fent de directora,penso que aquest càrrec és important perquè els plans que filmarem els he pensat i creat jo amb l’ajuda d’alguns dels meus companys i companyes.
Quan vaig fer d’ajudant de càmera, vaig ajudar a enfocar i a enquadrar al protagonista. A la segona presa el protagonista creuava la carretera, i jo havia de canviar el focus. Va ser difícil!
Aitana

Vaig començar amb el càrrec d’ajudant de càmera. Vaig haver d’anar canviant l’enfocament a mesura que el personatge s’allunyava o s’apropava ,costava bastant per que havia de ser molt àgil i estar molt concentrat.
L’últim pla és el que representava més el pas del temps entre al primer pla i l’últim pel canvi de llum i va ser molt difícil per que n’ hi havia poca i el rostre del personatge no es veia. Era un pla en panoràmica, eren les set de la tarda, a la carretera Palamós, jo era el càmera i estava nerviós per què no podia aguantar la càmera fixa i se’m canviava l'enfocament. Al final de tot vagi fer un pla inspirat en Jean-Luc Godard Que va quedar molt bé!!!. Es veien totes les llums desenfocades tan les del cotxe com les de la carretera.
Àlex

Em va agradar ser sonidista en el pla 1, perquè se sentia el so dels ocells i les passes de l´Aniol . Havia de fer cas a la directora. Tot es sentia més fort. Era una gran responsabilitat perquè era l`única que ho sentia i després de cada presa els hi havia d’explicar.
Basmae

El càrrec que em va agradar més va ser fer de sonidista, era el segon pla, el que passava el tren i es sentia molt fort, era espectacular!
Aïna