"El espíritu de la colmena" de Victor Erice

El passat dimecres 29 d'abril vam fer videofòrum sobre la pel·lícula "El espíritu de la colmena" de Victor Erice amb alumnat de 1r i 2n Batx Arts. Un desig de veure el film generat la setmana anterior després d'haver comentat "Estiu 1993" de Carla Simón.

Els dos films tenen un gran paral·lelisme en com tracten la infantesa i la relació de les dues protagonistes, les germanes; la Frida i l'Anna a "Estiu 1993" i l'Ana i la Isabel a "El espíritu de la colmena". Una construcció dels personatges amb contextos i punts de partida diferents, però amb similituts pel que fa a la inocència, el punt de cruesa, les pors,...

La Carla Alcalde, després del videofòrum, ha escrit aquest text tan bonic i inspirador:

"El Espíritu de la Colmena tracta un tema transcendental, el context de la postguerra i el franquisme dintre d'un poble petit de la Meseta espanyola. Erice s'inspirarà amb cineastes tan importants com Buñuel amb una de les seves pel·lícules més sorprenents Viridiana o el cineasta Berlanga amb una de les pel·lícules més exemplars, El Verdugo. Pel·lícules molt crues que expliquen d'una manera crítica/ sarcàstica, brutal la situació d'una Espanya aïllada, perduda, crua on solitàriament la població s'enfrontava als seus dimonis, una guerra civil, un mal son, un xoc que només l'amnèsia, la imaginació, la creativitat, el cinema podia fer de catarsi cap a l'evasió.

Erice, agafarà especialment interés en el tractat de l'apicultura de Maurice Maeterlinck. En aquest fragment podem llegir la referència extreta del llibre "La vida de las abejas" d'un dels seus capítols "la fundación de la colmena", aquest fragment ens dona una visió sobre el comportament de les abelles però també ens transporta en diferents aspectes que comentaré més endavant.

"Alguien a quien yo enseñaba últimamente, en una de mis colmenas de cristal, el movimiento de esa rueda tan visible como la rueda principal de un reloj; alguien que veía a las claras la agitación innumerable de los panales, el zarandeo perpetuo, enigmático y loco de las nodrizas sobre las cunas de la nidada, los puentes y escaleras animados que forman las cereras, las espirales invasoras de la reina, la actividad diversa e incesante de la multitud, el esfuerzo despiadado e inútil, las idas y venidas con un ardor febril, el sueño ignorado fuera de las cunas que ya acecha el trabajo de mañana, el reposo mismo de la muerte, alejado de una residencia que no admite enfermos ni tumbas; alguien que miraba esas cosas, una vez pasado el asombro, no tardó en apartar la vista en la que se leía no sé qué triste espanto."

El Espíritu de la colmena parlarà sobre aquest tema d'una manera circumscrita, com una dansa que comença en un lloc i acaba en ell mateix amb una escriptura musical predeterminada.

Un dels temes que més m'ha interessat de la pel·lícula és el so, el brogir de les abelles, com el brogir de les ments de tots els personatges, una amnèsia constant, dir-ho tot però a la vegada no dir res, per exemple: a l'escena a les vies del tren, la mirada de les dues germanes, l'Anna i la Isabel a l'escoltar el tremolor de com s'apropa el tren, la mirada de l'Anna al mirar a la seva germana al pou, les germanes mentre sopen i al veure el pare amb el rellotge. Són mirades que ho diuen tot des del silenci, no calen paraules.

Les cançons infantils presents per exemple en l’escena de l'Anna al pou ens transporten a la nostre infància i a les experiències viscudes, una inocència per conèixer i contemplar el món.

Hi ha una qüestió molt present durant tot el film, el silenci. El silenci com a tal no existeix. Abans es deia que existeixen categories de so i per tant el so de l’abella per exemple es una categoria més baixa que la de la sinfonía de Beethoven. Aquesta idea m'ha recordat a John Cage, amb la seva vídeo performance 4’33, aquest artista diu que existeixen diferents tipus de valors de so, per això afirma que el silenci no existeix .

Amb el so ambient desconeixem l’estructura i és per això que per exemple a l’escena de quan l’Anna s’escapa el bosc, allò desconegut ens crea angoixa.

Les textures i la paleta de colors també són aspectes a destacar del film. Em venen al cap referents com Vermeer a "La lección de música" o "Lectora en azul" o Rembrandt, tots dos ens transporten als paisatges de la Meseta Espanyola i a un tractament de la llum i el clarobscur increïble.

Una paleta de colors càlids com el marró, el negre, el groc, vermell…

L’ambient de la casa, com es presenta a la mare i la relació del pare amb les filles m'ha transportat a un ambient fred però a la vegada càlid.

Crec que és una pel·lícula que no pots només mirar només una vegada, hi ha masses missatges amagats i et crea una mena de necessitat de mirar-la tres o quatre vegades més i mai et canses. En aquest petit comentari he parlat del que més m’ha impactat del Espíritu de la Colmena pero no he parlat amb profunditat sobre la relació que té la pel·lícula amb Frankenstein, queden moltes coses a dir. També sobre la manera de parlar de les germanes, la interpretació tant natural i espontània que tenen i aquest muntatge de “silencis” entès per Victor Erice com una “pauta musical”.

Us animo a veure-la!!!!

A continuació, us convidem a veure creacions que altres promocions d'alumnat de Cinema en curs han fet "a la manera" del "Espíritu de la colmena".

Aquests treballs els vam realitzar després de visionar i comentar la pel·lícula a l’institut. Vam estar treballant aprofundidament sobre el film. Vam escriure comentaris i textos. Vam fer fotografies en diàleg amb els plans, i vam elaborar creacions plàstiques inspirats per les imatges del film.

Podeu consultar els següents articles:

Totes les creacions es van recollir en un llibre preciós que podeu consultar a: https://issuu.com/abaoaqu_/docs/elespiritudelacolmena_imoisesbroggi