Primeres seqüències: pas del temps

Aquesta és la nostra experiència durant les filmacions de les primeres seqüències.
El nostre grup estava format per: Yousra, Eric, Mireia, Davinia, Alba i Pau. 

Abans d’anar a filmar,  vam reunir-nos a l’ institut a les 15:30 i vam planificar com serien els nostres plans, l’ordre que volíem seguir a l’hora de filmar-los  i vam veure aquells fragments que ens podien inspirar: Estiu 1993 de Carla Simón i Retrat d’una noia dels anys 60 de Brusel·les de Chantal Akerman.

Vam repassar  tot el material que necessitàvem amb els fulls de la Carpeta del rodatge: càmera i bateries, perxa i trípode, equip de so, scrip etc.

Quan ja estàvem llestos vam sortir i quan vam arribar al parc de les escoles antigues, vam ser-hi  molta  estona per poder practicar com filmaríem el pla. Del primer pla en vam fer 5 preses i quan el pla ens va sortir bé vam recollir el trípode, la càmera etc.  I vam anar a la Plaça de l’Ajuntament per filmar el segon pla. En aquest pla el nostre personatge estava asseguda en un banc, i després d’uns segons, sortia de pla. A més a més, com a detall, en aquell pla passaven els cotxes i feia que el pla tingués uns molt bons estímuls.

Després vam pujar a la Balconada de pressa, vam tenir problemes amb les hores perquè havíem d’ afanyar-nos per poder filmar el moment més especial del dia, que en aquest cas era el capvespre i si ens haguéssim entretingut probablement hauríem perdut una gran oportunitat. Vam passar fred allà dalt i això va provocar algunes dificultats, però va ser molt especial per nosaltres i va ser una experiència que ens marcarà  quan filmem el nostre film.

Finalment vam anar a l’Avinguda Secretari Canal per filmar una panoràmica que començava en un pas de vianants. Volíem aconseguir que les llums estiguessin en flou i com que seguíem a l’Alba  anàvem enquadrant per no perdre el personatge i vam fer un canvi d’enfocament per tal d’aconseguir-ho. Quan estava enfocat, l’Alba va pujar per unes escales i nosaltres vam seguir cap a la dreta, i vam perdre l’Alba, amb l’objectiu que les llums quedessin desenfocades i això donava un efecte increïble a la vista.