Institut Castellet (Sant Vicenç de Castellet) - 2º de ESO
Filmem plans de llum i rostre
Filmem plans de llum i rostre inspirant-nos en Elle a passé tant d’heures sous les sunlights de Philippe Garrel, Nosh entre Mysore i Ahmedabad de Johan van der Keuken, Self-portrait, 1932 d'Imogen Cunningham, Geneviève de Michel Brault, Mindla Maria Diament de Julia Pirotte, Helmut Newton d'Irving Penn, El valor del rostre de Johan van der Keuken, La senyora Herbert Duckworth de Julia Margaret Cameron, i Dorothi Norman LXVIII d'Alfred Stieglitz.
Per filmar els plans de “Llum i rostre” ens vam distribuir en tres grups. Cada grup va utilitzar diferents referents fílmics i fotogràfics i així vam poder explorar diferents incidències de la llum en el rostre.
Per fer el nostre retrat de Llum i rostre vam partir del visionat de Philippe Garrel “Ella ha passat tantes hores sota els sunlights” i de les fotografies de “Nosh entre Mysore i Ahmedabad Inde” de Johan van der Keuken i “Self-portrait, 1932” de Imogen Cunningham.
La llum d’aquests referents és molt intensa. Mostra una part del rostre molt il·luminada i una part molt fosca. Nosaltres teníem el sol en constant moviment i això ens feia canviar els paràmetres de l’iris constantment. Per tenir el fons fosc vam posar una tela negra darrera del personatge i també al costat perquè rostre no estigués tan il·luminat per la part de darrera. No va ser fàcil aguantar aquestes teles negres, però finalment vam aconseguir que el pla dialogués, a nivell de llum, amb els referents que havíem triat.
El nostre grup vam triar el referent fílmic de “Geneviève” de Michel Brault per fer la nostra exploració de llum i rostre. Vam filmar dos retrats diferents en relació a aquest visionat.
El primer retrat que vam filmar vam agafar com a referent fotogràfic “Mindla Maria Diament” de Julia Pirotte. Al principi ens semblava una mica difícil poder filmar un pla a la manera de Michel Brault i Julia Pirotte. Però a poc a poc amb l’acompanyament del Jordi Morató, vam poder fer el pla de manera semblant als referents que havíem escollit.
En el segon retrat vam agafar com a referent fotogràfic “Helmut Newton” de Irving Penn
Ens va resultar molt difícil aconseguir l’incidència de la llum semblant a la del referent fotogràfic perquè el sol no tocava directament a la nostra finestra. Aleshores vam haver d’obrir l’iris però va resultar un problema perquè es veia tot el fons il·luminat. Vam posar una tela negre darrere del personatge per poder deixar l’iris obert i que el fons fos tot fosc. Vam col·locar la càmera molt a prop de la finestra perquè l’actriu estava just al costat i volíem obtenir un primer pla i el seu reflex al vidre.
El darrer grup, ens vam inspirar en el referent cinematogràfic de Johan van der Keuken "El valor del rostre" i de dos referents fotogràfics: "La senyora Herbert Duckworth" de Julia Margaret Cameron i "Dorothi Norman LXVIII" d'Alfred Stieglitz
Vam filmar dos retrats diferents.
En el primer retrat l’òptica estava oberta i l’actor estava a un metre de distància de la càmera. Al fons es veien les cases i el paisatge desenfocats. Buscàvem que la llum fos forta, dura i que una part del rostre estigués amb ombra. De totes les preses que van filmar, van triar la segona i la quarta per que els moviments del Guillem eren més suaus.
En el segon retrat vam buscar un fons més fosc. Vam decidir que el fons fos el passadís perquè podíem tenir la càmera més allunyada del personatge. Durant el rodatge d’aquest pla la llum va anar canviant per que el sol es va amagar i va tornar a sortir. Va ser molt bonic veure com canviava la llum sobre el rostre.
Ens ha agradat molt fer aquestes filmacions de llum i rostre. Ha estat molt engrescador poder fer els diferents càrrecs, com a un film de veritat: directora, ajudant de direcció, càmera, ajudant de càmera, script, actriu o actor.
