Comentaris de Filmin IV - Paranoid Park

Paranoid Park de Gus Van Sant

L'Alex és un adolescent solitari que de sobte és veu involucrat directament en un cas d'homicidi, llavors decideix dur a terme la proposta d'una amiga seva, escriure una carta per lliurar-se d'aquest sentiment de culpabilitat.

Partint d'aquest petit resum ja puc dir una de les coses que m'ha agradat més d'aquesta pel·lícula i crec que és la seva essència. És una pel·lícula extranyament lenta al tractar-se d'un argument que gira entorn d'un assessinat, almenys jo no n'havia vist cap d'igual. Pero és necessari que sigui així ja que ens permet posar-nos dins del personatge, més aviat dins de la carta, dins la pau que va sentint l'Alex a mesura que escriu en llocs tranquils, com aquell paisatge serè gairebé sense gaire més que males herbes al terra, un camí i un banc (pla que per cert, m'ha agradat moltíssim). L'altra desició que et fa posar dins del pensament del personatge és el temps argumental completament desordenat, ja que quan solem pensar no és de forma massa ordenada. Aquest ordre també li otorga una intriga especial.

Tota la pel·lícula té una tonalitat tenue tan a nivell lumínic com de color. M'han soprès molt plans com aquells que en moments de silenci en alguna conversació, queden enquadrats de forma tancada a les cares, intercaladament del protagonista i l'altre interlocutor/a, acompanyats d'una música forta i de molta tensió. També les seqüències de skaters al Paranoid Park acompanyats de música, que tot i que argumentalment no significaven massa amb la meva opnió, jo les vaig interpretar com records de l'Alex d'aquell lloc que li semblava tan impressionant, simples pauses de pensament perquè l'espectador tingui temps a treure les seves propies conclusions.

En general m'ha semblat molt interesant i especial tant pel muntatge com per l'argumentació amb un final que pot arribar a no satisfer a l' espectador ja que no mostra una resolució del cas pero si que satisfà al protagonista. 

Laia V.