Ens presentem

Som els alumnes de 1r de Batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Castellet. Aquest curs hem començat amb un projecte fotogràfic  del riu Llobregat i el seu entorn. Amb els nostres professors Sabina Salat i Alexis Cabrillana i amb el fotògraf Joan Villaplana vam explorar els horts al voltant de la ribera del riu. Ens volem presentar amb una reflexió sobre aquesta primera exploració. 

Per a la sortida del dia 7 de novembre, vam anar al canal de Sant Vicenç de Castellet. Al costat del riu diferents persones construeixen els seus propis espais i fan plantacions als seus horts.
Com a primera part de la sortida en Joan ens va explicar alguns paràmetres bàsics que havíem de tenir en compte a l’hora de fer un retrat. Agafant com a exemple la Pilar, una senyora que ens vam trobar a la meitat de l’explicació i que surt a passejar al seu gos tres cops al dia per els camins, vam fer les primeres proves de retrats.

Després d’això, cada grup havia de mirar pels horts a veure si hi trobaven altres persones i podien parlar amb ells per conèixer el que fan i arribar a fer diferents retrats. Així va ser com dos dels grups ens vam trobar a en Juan.

El Juan és un home que va comprar el seu hort l’any 1971, ell mateix va construir el sistema de reg per al seu camp aprofitant la corrent del riu.
A l’ entrar vam veure com l’home tenia una recopilació d’objectes familiars col•locats de manera extravagant, ja que la majoria eren mobles per ell i per als seus familiars quan queden per fer menjars. I també tenia les típiques decoracions d’aniversaris penjades al sostre, eren tan acolorides que ens van semblar una festa mexicana.

Allà en el seu racó personal vam fer el seu retrat i la veritat és que va quedar preciós.

Més tard ens va ensenyar tot el que ell conreava i quines verdures eren de temporada i quines no.
Quin temps de maduració havien de tenir per estar a punt i quines necessitaven més atenció que altres, va ser molt interessant i a més ens va regalar menta.

També en va explicar que aquella mateixa nit havia fet molt fred i que algunes plantes no havien aguantat la gelada, això era trist perquè ell dedica un esforç i un sacrifici molt gran  cada dia a cuidar de l’hort.

El Juan va fer un retrat molt digne d’un home del camp, amb una mirada honesta i generosa, la qual quedava perfecta amb l’ambient tan casolà que hi havia al nostre voltant, ja que tot ho havia fet ell amb les seves pròpies mans.

En definitiva, l'experiència d'anar a parlar amb el Joan per crear un petit vincle i conèixer-lo millor a l'hora de fer-li les fotos ens va enriquir molt emocionalment perquè va ser una sensació molt satisfactòria saber que per uns moments estàvem fent sentir important al senyor Juan interessant-nos pel que feia , escoltant amb atenció i preguntant perquè ens expliqués millor cada cosa. La veritat era una cosa que mai havíem fet i a la qual no estem acostumats i va ser molt interessant l'experiència, ja que normalment a l'hora de fer una foto la fem sense pensar gaire en el contingut o el perquè o si és un retrat normalment el fem a persones que ja coneixem i no ens hem d'esforçar a fer-los preguntes per saber en quin lloc o posició es troben més còmodes.

També va ser interessant saber que era l'avi de gent de l'institut a la qual estem acostumats a veure i ni tan sols ho sabíem i això fa despertar la teva curiositat, a part que ens va explicar que va conèixer al besavi d'una de nosaltres i que la seva primera escopeta li va comprar a ell. Que t'expliquin curiositats així tan properes que tu no sabies és molt gratificant.