"Deixa'm entrar", de Tomas Alfredson

- M’agrada molt el paisatge en el que es troben els personatges, em sembla un fragment molt interessant per al plantejament de les nostres primeres seqüències: El moment en el que es troba el nen amb el seu pare a la cuina/menjador esmorzant a la taula, al fons, en els prestatges de la cuina, es veuen uns objectes de color vermell que contrasten amb la jaqueta que està a la cadira del mateix color, també hi ha una finestra de color vermell des d’on es veu l’exterior. Tots aquest objectes destaquen i es veu molt bé, perquè com tot el que hi ha a la cuina són colors foscos, freds i tristos.

Marcela Cabrera

- Per a mi el fragment de la pel.lícula "Deixa’m entrar" és molt bonic, ja que en només dos minuts ens explica moltes coses. Per exemple, es pot veure que el protagonista no viu amb el seu pare però es porten bé l’un amb l'altre, també un es pot veure que es troben a faltar. Tot això ho podem apreciar pels talls i els canvis de temps. El principi del fragment em sembla un pla trist, és molt tancat sobre el rostre del nen, però quan estan amb els trineus el pla canvia radicalment i en el lloc de tristor em produeix alegria.

Robert Ghazaryan

- En aquest fragment veiem com un nen se'n va de viatge per veure el seu pare i passar uns quants dies amb ell. Al principi estan jugant i feliços de veure's però el cap d'uns dies ja no semblen tan contents encara que no es sap el perquè de cop estan diferent. Em sembla molt interessant que en un sol minut i mig t'adonis d'una història molt llarga. A part són molt interessants els sons i les accions dels personatges, ja que els personatges estan lluny però sonen molt a prop. També m'encanta el paisatge, la neu i tot el fons blanc és preciós!

Anna Prats

- M’ha agradat perquè quan es veuen els dos personatges de lluny està tot ple de neu i és molt bonic. La llum del pla dóna una sensació de fred. Quant el pare i el nen estan junts es veu que tenen una bona relació, que s'estimen.

Àlex Fernández