Les ones ressonen

ELS ALUMNES DE 6è de L'ESCOLA DE BORDILS ---------------------------------------------------------------------------- Moltes felicitats per la pel·lícula! Ens ha emocionat molt! Sempre estem molt a prop del personatge, entenem el que li passa. Heu sabut expressar perfectament el que li passa sense necessitar gaire diàleg!! Amb els gests ho dieu tot! Al llarg de la pel·lícula els gests i les mirades ens transmet en tot moment com se sent el protagonista i la seva relació amb l’àvia i el pare. Ens sembla que tot està molt pensat perquè està molt ben trobat. Des de la mà que toca als llençols, o com el pare li dóna l’entrepà i fa bellugar la cullera amb el cafè fins al gest final del protagonista. També hi ha molt de plans bonics de llum i rostre! Ens ha fet molta il·lusió veure els referents que compartim, així com alguns plans i escenes en comú, com l’escena al tren a la manera de ‘Tot està perdonat’ i quan el personatge està estirat a la manera de ‘Persona’. També la presència del color vermell. --------------------------------- L’inici de la pel·lícula és molt impactant. Tant tota la part de l’aeroport com el viatge en tren. Quina llum més bonica!! Des del moment en que se sent el so de l’avió sobre negre ja ens ha generat molta intriga! Fins que hem vist el pla de l’avió! Es espectacular!! El pla i la llum! Ens ha semblat que heu sabut trobar on posar la càmera i l’espai perfecte per veure aterrar l’avió. Es un punt de vista que desconeixíem. Ens preguntem com ho heu fet per gravar-lo. On heu posat la càmera? Com va ser la cerca de localització? També ens preguntem ens preguntem com va ser el rodatge a l’aeroport. Imaginem que hi hauria molta gent! --------------------------------- La relació amb l’àvia és molt bonica. Com al principi de la pel·lícula no tenen molta confiança i poc a poc ella l’ajuda a adaptar-se a l’arribada. També és molt interessant com les converses que tenen el protagonista i l’àvia ens ajuden a entendre el que viu el personatge. Com el fet de que ve d’Alemanya i també com és ella qui li diu d’anar a la platja. Una de les escenes preferides és la de la cuina quan escolten la música que li agrada a l’àvia. Ens fa pensar en les nostres àvies i les converses que tenim amb elles. L’àvia està molt natural i ens agradaria saber com ha estat el treball amb ella. Com va ser el rodatge i com vau treballar els diàlegs amb els actors. Són molt importants i es nota que estan pensats. --------------------------------- Nosaltres ens centrarem amb el final. Ens ha semblat impressionant !! Es molt bonic el pla del mar amb el grup d’ocells sobre la platja. També ens ha cridat molt l’atenció com jugueu amb el so de les ones del mar. Quan el protagonista abraça al pare puja el so, com una ona de so, per fer sentir més l’emoció. Aquí el títol pren tot el sentit ‘Les ones ressonen’. També ens sembla molt encertat com heu treballat el moment de l’abraçada. Com genereu un temps abans que el protagonista s’apropi al pare. Pensa, dubta, i això ens fa sentir més a prop d’ell. I també la reacció del pare. Com vau pensar el pla: el temps, els moviments, les mirades...