Experiències, sensacions i vivències que ens ha portat Cinema en curs

Aquest any uns quants alumnes vam decir apuntar-nos a l’assignatura de cinema en curs. Molts de nosaltres vam començar sense saber ni com s’encenia, ni funcionava una càmera, ni tant sols sabíem tot el procés que hi havia darrera de cada pla. Aquest projecte ens ha obert les portes del món del cinema; hem après a valorar el nostre entorn, a filmar paisatges amb encant i passió, a descobrir la història d’una fàbrica apagada en el passat  que hem pogut encendre gràcies a aquest projecte.

Durant el curs hem après a fer panoràmiques, plans fixos, tràvelings...amb el mòbil, anomenats plans del món. També hem après els procediments i el que hi ha darrera d'un documental, tota la feina que no es veu, tant en el moment d'organitzar i fer la planificació com durant el rodatge.  Triar el tema del documental, però, va ser una feina bastant fàcil perquè quan vam proposar cadascú les idees que teníem i  va sortir la idea de la fàbrica de carbons, la vam anar a visitar i  tots vam saber que aquella era la millor proposta. És més, quan vam començar a buscar informació i saber la immensitat que aquesta fàbrica tenia en el passat, que a més a més hi treballaven avis i coneguts nostres i ara tenia aquell aspecte, ens va semblar molt bona idea donar-li importància.

Mentre fèiem el rodatge ens van pasar un munt de coses inesperades i sorprenents.

El primer dia quan vam anar per recollir fotos i idees dels llocs d'interès vam conèixer el Joan Damià, un home que no només va obrir les portes de la seva nau per nosaltres, sinó que ens va explicar moltíssimes coses i a més a més va fer funcionar l'Arc voltaic, una peça clau en el nostre documental.

El primer dia de rodatge amb la càmera professional, gràcies a l'empresa Pandrol, vam poder accedir a la part més alta de la casa amb en Josep Herms, el químic i l'inventor de moltes màquines i barreges que es van fer servir a la fàbrica. Ell havia viscut en aquella planta amb la seva família i justament l'habitació on el vam decidir gravar era la seva. Ell també ens va deixar escanejar totes les fotografies que havia fet de la fàbrica i guardava en un àlbum amb cada cosa etiquetada.

El segon dia de rodatge mentre fèiem alguns tràvelings per la fàbrica i gravàvem  uns obrers treballant amb el toro mecànic, va venir a parlar amb nosaltres una dona molt amable, la Carmen, que ens va ensenyar els antics laboratoris de la fàbrica i a més a més ens va donar un projector antic que guardava a casa amb el qual vam poder fer funcionar l'Arc Voltaic. Això va enriquir molt la nostra pel·lícula.

El tercer dia mentre gravàvem amb els Pecanins, vam descobrir que la porta del xalet on treballava la mare d'en Joan Pecanins no estava tancada, per tant vam poder fer un pla amb els Senyors Pecanins de la seva primera reacció després de tants anys. Ells ens van donar fotografies velles dels pisos i els jardins antigament.

Dies més tard un conegut de la nostre professora la Sabina, es va interesar molt pel tema i es va oferir a gravar-nos diversos plans amb un dron. Va ser una passada veure les xemeneies tan grans des de dalt de tot i la fàbrica des de l'aire.

Una  de les coses més difícils que poques vegades pensem quan veiem un film, és el muntatge.

El muntatge per mi va ser una de les coses més difícils, perquè sense l'ajuda del nostre cineasta, el Martín, penso que no haguéssim fet un treball tan ben fet.

Un dels plans que recordo amb més estima és el pla que vam filmar l‘últim dia de rodatge, en un lloc que vam descobrir fent una exploració. Era l’última hora de la tarda i el sol picava d'una forma estranya i bonica. La fàbrica estava il·luminada amb un color taronjós i el groc de l'argelaga feia que el passatge encara fos més primaveral. Primer vam fer un pla de desenfocament amb l'argelaga i la fàbrica de carbons des d'un pla general i després aprofitant que havíem aconseguit fotos antigues des de quasi la mateixa perspectiva de la fàbrica, vam fer un altre pla general i fix. Més tard vam descobrir que si ens posàvem des d'una altra posició podíem aconseguir una panoràmica genial de Montserrat, Castellgalí ii la fàbrica. Va ser un moment molt especial per mi perquè era l'últim dia de rodatge i pujar en aquell turó i recordar tots els plans de la setmana i del dia va ser interessant.

Personalment, he après moltes coses gràcies al cineasta. Per exemple a fer servir una càmera (amb tot el que comporta), a colocar  el trípode, a fer servir l'aplicació de muntar els vídeos…

En definitiva penso que cinema en curs ens ha aportat moltes coses, no tan sols de dins del món del cinema, sinó que moltes experiències divertides i haver conegut a persones amb una història tan interessant.

Núria Valera