Comentaris de fragments d'Estiu 1993 de Carla Simón (1)

La finestra   (de 0:00 a 0:50)  

El primer pla d’aquesta seqüència se situa després del moment que la Frida porta  l’Anna al bosc, la deixa allà sola,  li diu que fins que ella no torni, no es mogui d’allà, i finalment es trenca el braç. La seqüència té quatre plans:  en el primer, apareix la Frida fora de la masia dels tiets, a sobre d’una bicicleta aturada. La càmera puja des del nivell de les rodes, on es veuen els peus de la protagonista pedalant cap endarrere, fins arribar a la cara de la Frida que dirigeix la mirada cap amunt; en el següent pla, es veu la finestra que està mirant la protagonista, amb els tiets discutint sobre l’incident comentat abans, fins que tanquen la finestra; el tercer pla mostra una llarga estona la cara preocupada de la Frida que està mirant cap adalt a la finestra. L’últim  mostra una altra vegada els tiets des de la mateixa perspectiva i la finestra tancada, que s'estan fent una abraçada. 

A tots els plans predominen colors foscos i groguencs, i l’única llum que rep el pla és artificial,  la de la finestra i la d’una llum petita de fora de la casa, que surt d’un petit edifici darrere de la Frida. En els plans en què es veu la Frida, la càmera se situa mirant cap a ella, mentre que quan es veu la finestra, la veiem com si fóssim la Frida. D’aquesta manera podem connectar-nos i sentir la incomprensió, preocupació i incertesa que sent ella. 

Ernesto Sassot, Carla Amatller i Alejandro Balo

La Frida davant del fanalet   (de 0:51 a 1:26)

Aquest pla se situa a l’ interior de la casa dels pares adoptius, tiets  de la Frida, quan aquests acaben de discutir per ella i ella ho ha vist per la finestra.  Aquest espai és fosc i amb colors neutres, no destaca cap. 

Es tracta d’un únic pla on es veu  la Frida asseguda en una cadira davant d’una taula amb un fanalet de gas davant seu. Està mirant fixament la llum del fanalet i l’està encenent i apagant mentre l’ observa fixament. El que genera aquesta acció és curiositat per saber per què està fent això.  D’altra banda, d’aquesta manera, pren protagonisme la llum i el joc de llum i ombra que es projecta en la cara de la Frida. La càmera està situada molt a prop de la protagonista però a un costat, mostrant el perfil d’aquesta.

L’escena mostra la reflexió de la Frida sobre el seu comportament en aquest moment de la seva vida en què intenta adaptar-se a una nova família.  També ens pot indicar la tristesa que sent per la mort de la seva mare i la seva nova situació. També pot suggerir-nos les sensacions i sentiments que desperta la mort d'un ser estimat. S’intenta mostrar com la vida de la Frida s’apaga i s'encén a partir de les emocions i els sentiments de la protagonista.    

    Víctor Arcas i Jèssica Gimeno