Comentaris de fragments d'Estiu 1993 de Carla Simón (2)

La Frida es prepara per fugir (de 0:00 a 1:59)

Hi ha cinc plans que configuren la seqüència. Al primer pla es veu l’Anna estirada al llit dormint. La càmera està situada al costat del llit i la nena està mirant cap a ella. El pla és molt fosc i destaca el llit que hi ha al costat del de l’Anna, que està buit. Al segon pla es veuen les mans de la Frida guardant les seves nines a una motxilla. La càmera està situada al costat de manera que al principi es veu la motxilla i va pujant cap a la cara de la nena. Al tercer pla es veuen els peus de la Frida mentre s’està lligant els cordons de les sabates. Aquest fet dels cordons és important, perquè la Frida sempre diu que no sap lligar-se’ls per cridar l’atenció, però aquí es comprova que sí que se’ls sap lligar i que ha decidit fer-ho. És com donar un pas endavant. La càmera primer mostra els peus i després va pujant fins a la cara. Al quart pla es veu la Frida baixant les escales. La càmera l’ està filmant des del davant. Després, la va seguint mentre passa pel darrere dels sofàs i es queda mirant el seu pare que està dormint en un d’ells. La càmera està situada sempre a l’alçada del seu cap i segueix el recorregut de la protagonista o la seva mirada. Aquestes situacions de la càmera ens transmeten intriga perquè sempre estan a l’alçada de les mans o a l’alçada del cap de la Frida, llavors podem veure només el seu punt de vista. Majoritàriament predomina la foscor i els colors foscos, però el pijama de la Frida, que és blau verdós claret, i el sofà del menjador, que és turquesa i amb flors roses, també destaquen molt en el quart pla. La llum d’aquesta seqüència és artificial, ve de la casa, concretament d’una làmpada que només il·lumina una habitació. Aquesta llum també ens transmet intriga, com la situació de la càmera, perquè és molt groguenca i només il·lumina una habitació. La Frida està trista perquè creu que ningú l’estima, perquè abans d’aquesta seqüència va haver un incident amb la Frida i l’Anna i com l’Anna quasi mor, els pares s’enfaden molt amb la Frida. Per aquest mateix fet ella decideix marxar.

Lola Narici i Ian Castellanos

La fugida de la Frida (de 2:55 a 3:57)

En aquesta seqüència es veu la Frida en el moment que fuig de casa perquè ha sentit els seus tiets discutint sobre el seu comportament i relació amb la cosina. Es pensa que ningú l’estima. La seqüència està configurada per dos plans. El primer és un tràveling. La càmera segueix la Frida per darrere a l’alçada del seu cap quan camina sola per un camí poc il·luminat. Després ella es para davant d’una carretera i veu un cotxe passar i canvia el pla, allunyant-se la càmera i deixant veure la Frida allunyada a la foscor. Predomina molt el color negre i la foscor ja que és de nit i gairebé no hi ha llum artificial. També destaca molt el jersei de la Frida ja que és d’un verd molt viu. Que la càmera se situï darrere de la Frida a l’alçada del cap fa que et sentis com dins d’ella i vegis el que ella veu i sentis el que ella sent. L’única llum que es veu al camí és la d’alguns fanals que projecten cap al terra. Són misterioses ja que il·luminen poc. Unes altres llums són les dels fars d’un cotxe que provoquen por i inseguretat.

Pau Hernández i Chorouk Mohamed

Surten els pares de la Frida a buscar-la (de 3:57 a 4:53)

Aquesta seqüència se situa en el moment de la història en el qual la Frida no se sent estimada perquè els seu tiets estan discutint sobre un problema que han tingut ella i l’Anna, la seva cosina petita. Està formada per tres plans. Els dos primers són més oberts i es veuen des de lluny els tiets i l’Anna que surten de casa buscant la Frida. El tercer és més tancat i mostra la Frida des de molt a prop amb cara de preocupació. Al tercer, surt el mateix enquadrament que en el primer però també apareix la Frida tornant cap a casa. En aquests plans, la llum és artificial i bastant groguenca. El focus de la llum són als fanals que hi ha a l’exterior de la casa. La llum il·lumina els exteriors propers de la casa i els tiets. Els colors que predominen són foscos en tota l’escena. En resum, és una seqüència molt interessant.

Pau Rabascall i David Serrano

La carícia (de 4:53 - 6:39)

Aquesta seqüència se situa després de que la Frida intenta escapar-se de casa. La seqüència només està formada per un pla, amb poca llum i poc diàleg. La foscor de la nit i la il·luminació blanquinosa de la lluna són les dues úniques fonts d'il·luminació que predominen, però quan entra la tieta de la Frida es poden veure les llums ataronjades de fora de l’habitació. En aquesta escena la càmera se sitúa davant de la cara de la Frida, i se la pot veure contenta quan la seva tieta li fa una carícia per transmetre-li que malgrat tot el que hagi passat, ella l’estima.

Nil Sellart i Diego Racero