Proposta sobre "El cielo gira" de Mercedes Álvarez

Aquest dilluns passat vam fer el visionat "El cielo gira" de Mercedes Àlvarez. La proposta va consistir en veure'l dues vegades, la primera sense so i la segona amb so per veure la diferència que donava d'una i altra manera.

Vam veure el pla i des del principi vam descobrir que la primera part era una imatge fixa, com si haguessin aturat en sec el moviment, volíem que es mogués, però no es veia cap canvi fins a la segona meitat del visionat, on es veu un canvi de llum molt significatiu, provocat per la llum que deixa entrar les ombres dels núvols sobre el turó. Ens va fer la sensació que era un pla molt tancat, encara que sabéssim que era un prat extens, provocat pel núvol blanc que treia el cap darrere la muntanya. El balanç de blancs ens va semblar molt fred, com si hi hagués una pel·lícula blava sobre la lent i això complementava les emocions de soledat i introspecció que ens va produir. 

Amb so, podem escoltar una veu en off, la veu de la cineasta que ens explica tot el que no es veu i dona sentit i emoció a la imatge, la fa crèixer. Mercedes Álvarez ens explica que aquest és el paisatge que es veu des de casa seva quan era petita, ens posa en context i explica sobre la seva vida, el seu naixement, els seus tres primers anys de vida vinculats al paisatge i la mort del seu pare... La variació de la llum indica el pas del temps i ho relacionem amb el pas del temps personal a la seva vida. Interpretem que és un desarrelament i això li dona sentit a la nostra sensació de nostàlgia. El turó i el núvol el veiem com un mur que la protegeix del món exterior que suposem que veuríem si continués el film.

Després d'aquesta proposta ens inspirem en la veu en off d'aquesta seqüència per fer el text del muntatge dels plans del món del 12 de Novembre a la platja de la Barceloneta; què ens transmet el mar? quins records ens evoca?

Ayumi i Clara P.