Repensem el procés de la pel·lícula

Veure la pel·lícula projectada a la classe ha estat una experiència única. És emoció intensa i alhora silenci, no saber què dir, inesperat i alhora també moltes petites coses, detallets comencen a dir-se però en realitat tenen poc a veure amb la satisfacció compartida d'un resultat molt per sobre del que imaginàvem.

Iniciem una sessió més on comencem a dir-nos tot allò que ens fa pensar la pel·lícula projectada per segon cop amb nous retocs acordats. El primer que ens ve són tots els aprenentatges tècnics, els més recents, sobretot al llarg del rodatge i l'edició. Però anem tirant enrere i recordem com havent arribat a grans acords sobre la pel·lícula van saber canviar d'opinió per fer emergir altres aspectes i tornar-nos a posar d'acord. Com vam fer possible arribar a una idea de pel·lícula perquè primer vam ser capaços d'exposar petites vivències, compartir experiències i identificar emocions compartides, generant espais d'aula vivencials, únics i difiícils d'explicar.

Tirant més enrere encara però amb l'experiència del curs pensem que filmaríem més plans, que tindríem una actitud més participativa, que compartiríem més idees, que seríem més pacients i estaríem més atents. Això és el que volem dir als de sisè quan comencin el projecte de cinema el curs vinent.