Filmem paràmetres: profunditat de camp i enfocament

En Dani ens ha explicat com podem filmar amb molta o amb poca profunditat de camp. Per poder fer-ho necessitem ajustar les òptiques, l'iris i la distància entre la càmera i el personatge. Després del visionat i de  l'explicació, hem fet moure tres vegades en Guerau, el nostre personatge. Hem buscat tenir poca profunditat de camp de manera que el personatge estigués en flou fins apropar-se a el primer terme del pla i on teníem ajustat l'enfocament per aturar-se i veure's nítid. Sense tocar l'enfocament al llarg del pla, hem après que l'enfocament pot ser una eina que pot suggerir moltes coses.

Va arribar la tarda i en Dani, el nostre cineasta, ens va dir que agaféssim al trípode, la cámara i la llibreta. Vam anar al pati gran i ens vam instal·lar a la pista. Llavors ens va explicar com funcionava l'optica de la càmera, l’iris, com enfocar, com fer-ho clar o més fosc i com fer-ho nítid, que vol dir que no sigui borrós o flou que sí que és borrós.

Inspirats en el fragment de “Hélas pour moi” de Godard, una nena es va allunyar i s’anava apropant a poc a poc a la càmera i cada vegada es veia més nítid.

Vam marcar a terra amb guix la marca on estava enfocat el personatge; després vam demanar al personatge que es fes enrere per veure on començava a estar flou i marcàvem la segona ratlla amb guix. Amb poca profunditat de camp l'interval que teniem el personatge nítid era molt curt i amb molta profunditat de camp la segona ratlla se'ns anava moooolt lluny.

Vam aprendre que ajustant l’enfocament, l’òptica i l’iris es veu molta diferència en la relació entre el personatge i el fons. Vam aprendre que amb l'iris més obert i quan més teleobjectiu és l'òptica tenim menys profunditat de camp, i quan més tancat és l'iris i més angular és l'òptica tenim més profunditat de camp i tot és veu més nítid.