Concebre, planificar i rodar
Per fer la nostra pel·lícula Per recordar ha estat molt important la concepció de les seqüències a partir de visionats de fragments de pel·lícules. Això ens ha permès treballar el personatge a l'espai, les escales, el rostre i l'emoció, la llum i els cels, els interiors i la dimensió sonora.
Hem planificat molt bé els plans en localització, per poder prende totes les decisions abans de rodar amb la càmera professional. Als rodatges hem treballat amb grupets reduïts i hem anat intercanviant els càrrecs entre nosaltres. Ha estat un procés col·lectiu.
L'Alba es desperta amb la ciutat a una habitació de Montbau. A fora, la primera llum pica sobre els arbres del parc. Planifiquem com entra la llum, l'escala de pla i el moviment que farà la càmera.
Visionem un fragment de Freizeit, de Caroline Pitzen.
L'Alba treballa a la llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran, al centre de Barcelona. Planifiquem els seus moviments, la mà sobre els llibres, els gestos i els diferents plans, els estàtics i la panoràmica.
Visionem, entre d'altres, un fragment de Ningú no ho sap d'Hirokazu Koreeda.
L'Abu surt sol per primer cop a recòrrer la ciutat. El seguim per l'esquena fins que veiem l'emoció del seu rostre il·luminat.
Visionem un moment de Portrait d'une jeune fille de la fin des années 60 à Bruxelles de Chantal Akerman i en fem una prova.
Abu a la muntanya del Carmel. Puja a la natura a pensar, està preocupat per la seva situació. Observa la immensidad de la ciudad.
Tots junts vam pujar al carmel i vam estar fent proves entre nosaltres, treballant el personatge a l'espai, el rostre, plans del món de la ciutat, el pas del temps i la llum, l'hora blava i el "flou". Vam visionar 35 Rhums de Claire Denis, entre d'altres.
Per l'assaig del Bruno vam estar localitzant a diferents llocs i finalment ens vam quedar amb la sala gran del Xamfrà, tot i que vam decorar i canviar l'espai completament. Vam treballar la transició en "flou" de les llumetes de la ciutat a l'assaig, pensant molt en la panòramica i el ritme d'aquest moviment de càmera, començant per el piano i acabant en el Bruno, el nostre personatge.
Va ser important visionar un fragment de La princesa de Francia de Matías Piñeiro.
En Bilal llegeix. És de nit. Està pensatiu i no pot dormir. Vam planificar el pla del rostre i l'emoció de la mirada, és un pla molt important per nosaltres. Vam fer el visionat d'un fragment de Persona d'Ingmar Bergman.
Bilal sol entre la gent, a la zona de Plaça Catalunya. Abans de rodar vam anar a planificar i vam buscar quins espais ens funcionaven més. Vam treballar amb un distància focal molt tancada per intentar aïllar el personatge de la resta de la gent.
Vam visionar un fragment de Finals d'agost, principis de setembre d'Oliver Assayas, per treballar la solitud del personatge, i un moment d'Il posto, d'Ermanno Olmi, pels elements interposats entre la càmera i el Bilal.
El Bilal està davant del mar i pensa en la seva situació. Voliem que aparegués el rostre del personatge i la seva mirada. Vam treballar varis dies el personatge a l'espai i vam provar diferents llocs de la platja. També vam estar fent proves del moviment, aquest tràveling circular al voltant del personatge. Un dels fragments que vam visionar va ser Gerry de Gus Van Sant.
