Participem al festival l'Alternativa

El passat dijous 15 i el dissabte 17 vam participar dels 25 anys del festival l'Alternativa d'una manera molt especial.
L'alumnat de 2n Batxillerat vam presentar la pel·lícula "Una vez la noche" d'Antonia Rossi i l'alumnat de 1r de Batxillerat vam assistir d'espectadors a la projecció.
A 2n de batxillerat des del projecte Moving Cinema ens van oferir poder presentar una pel·lícula al festival, conèixer la directora i conducir el diàleg posterior. Ens va fer molta il·lusió la proposta. Per fer la tria, vam veure a classe tres pel·lícules, i vam estar debaten quina d'elles volíem presentar. Totes tres ens van semblar molt interessants, però n'hi va haver una que especialment ens va generar molts dubtes, teníem moltes preguntes a fer a la cineasta.
Tota la classe va participar de la pluja d'idees, vam fer una bateria de preguntes i dubtes molt interessants. Després 7 alumnes voluntaris vam preparar més detingudament la nostra intervenció al festival. Vam investigar sobre la directora, i vam explorar el film amb més detall.

Us compartim la nostra presentació:

PRESENTACIÓ D'UNA VEZ LA NOCHE

-Introducció abans de la projecció de la pel·lícula (Aina, Mayra, Indo)

Estem molt emocionades de poder estar aquí acompanyant un film tant especial en un context com el de l’Alternativa. Moltes gràcies al festival per l’oportunitat i a l’Antonia Rossi per la seva presència. Nosaltres som una representació dels 30 alumnes de segon, del Batxillerat Artístic de l’Institut Moisès Broggi. L’any passat vam realitzar el projecte de Cinema en Curs que va culminar amb la nostra pel·lícula de ficció "Allau".

El film ens va fascinar i això, potser és degut a que fem un batxillerat artístic i la pintura i el dibuix tenen un paper central en el film. Abans de que veieu la peli volem destacar que ens va captivar el que s’explica, com s’explica, el fet d’entendre algunes coses i que altres encara ens resultin misterioses i la manera en creuar realitat, somni, malson i fins i tot deliri. També volem ressaltar la importància del muntatge i el so.

Nascuda a Roma, Antonia Rossi es traslladà amb la seva família a Xile el 1988. Va estudiar Cinema a la Universitat ARCIS i va fer un màster en Arts Visuals a la Universitat de Xile. Com a realitzadora audiovisual, des de 1999 ha realitzat curtmetratges i documentals. Entre els quals trobem films com La pampa (2004), Ensayo (2005) i L'eco de les cançons (2010). Com a docent ha impartit classes d'Estètica, Anàlisi del film i Llenguatge cinematogràfic, a més de tallers de realització, a la Universitat ARCIS, la Universitat de Santiago i la Universidad del Desarrollo.

Us recordem que després del film hi haurà un diàleg, us convidem a participar-hi. Donem la paraula a l’Antonia Rossi per si vol dir alguna cosa.

Impressions sobre la pel·lícula després del visionat (Marta, Aina S, Marc, Jasmina)

L’ORIGEN DEL PROJECTE, L’IMPULS
Sabem que primer l’Antonia Rossi va cercar quatre persones que expliquessin el seu testimoni, i després va cercar els dibuixants per donar forma a cadascuna de les històries. Com va ser el procés? Quins criteris va seguir a l’hora de triar els testimonis i els dibuixants? Quin va ser l’impuls inicial de la cineasta a l’hora de triar fer aquest film?

EIXOS DEL FILM
La part fosca de l’ésser, la mescla de deliri, somni, paranoia, realitat, esquizofrència. L’animalitat. La importància de l’ “animal”, de la “bèstia”, la “bestialitat”... Processos d’humanització. L’arrencada a la tribu, personatges animals antropomorfs (amb atributs humans). Les emocions, personatges que no aconsegueixen reaccionar...

EL TÍTOL
“Una vez la noche” Explicar contes (érase una vez) Els moments més significatius i colpidors hi passen de nit (el final, l’home-llop, el fotògraf…)
És el moment del somni, de l’oníric, de la foscor, de l’incert… La nit com a revers del dia, de la llum, de la claredat...

TÈCNICA EXPRESSIVA
Els estils dels artistes (molt diferents, pel que fa a la tècnica i a l’estil) són molt diversos. Potser esa podries descriure una mica els estils?
Com esta fer el fim? Com va ser la filmació dels dibuixos i les animacions? Les diferents textures també són sorprenents, i la imatge real que esa conecta amb la realitat.

EL MUNTATGE I L’ESTRUCTURA
També destaquem com s’entrellacen les històries, com s’articula l’ordre i el ritme, com es torna als mateixos motius i leitmotivs… I el mosaico final ens anticipa el final, és com si de cop ens connectés amb la realitat, sortir del somni

EL SO
És un tret molt important en tot el film, el que dóna movement a la imatge fixa, el que lliga el muntatge. Les atmosferes, so ambiental que no és exactament ambiental; el so és molt inquietant. Les veus en off, els relats: dramatisme zero, neutralitat, fredor, monotonia…

Acomiadem la sessió recordant que el festival segueix amb increïbles pel·lícules, agraim a Antonia Rossi la seva presència i al festival l’oportunitat.

Indo Casal, Mayra Vives, Aina Ortet, Aina Siurana, Jasmina Condal, Marta Llurba i Marc Raventós
Alumnes de 2n Batx

IMPRESSIONS DESPRÉS DE LA PROJECCIÓ

Realment, Una vez la noche d'Antonia Rossi és molt especial. El so agafa molta importància i li dona un sentit i un moviment a la imatge que és espectacular. La tria d'aquest so, es nota que ha estat una tria meticulosa. Et deixa amb un punt d'intriga del que passarà entre un so i un altre i crec que és un dels trets característics que fan que aquest film sigui brutal! Antonia Rossi abans que comences la seva pel·lícula ens va explicar que el triatge dels diferents artistes per fer les il·lustracions van ser escollits per ella mateixa, és per això que durant tot la pel·lícula són tractats d'una manera especial, una mirada íntima, precisa i rigorosa. Els textos que apareixen són una ajuda a imaginar-se les diferents escenes i posar-te en context. A mida que anava transcorrent el film et dóna molt a pensar, tant pel so, com per les imatges, els textos, i el tema que tracta en si la pel·lícula: Els somnis. Aquesta tria de fer il·lustració i so que fa imaginar-te les escenes, va lligat segurament al tema dels somnis i la nostra imaginació. Felicitats per la pel·lícula. Carla Alcalde

És impressionant com està aconseguit l’efecte oníric en tota la pel·lícula: tant amb la tria dels dibuixos estàtics, com amb els sons. Tot plegat ens crea aquesta sensació de desconcert; com amb les històries, que et fan entrar realment en el guió ja que crec que moltes de nosaltres tenim aquests conflictes o domnis des del nostre inconscient i possiblement hem tingut somnis semblants - Clàudia Vera

Un cop he sortit de la presentació, m’he sentit estranyada, intentant comprendre què acabava de veure. No horroritzada, sino impactada per lo diferent del film: la seva estructura coral, la seva imatge estàtica, els sons… Ha estat com sortit d’un somni, per tant, crec que l’Antonia Rossi ha aconseguit el que pretenia. Endinsar-nos en la ment i la vida dels personatges tot jugant amb la “no forma” de fer una peli convencional.
He arribat a la conclusió que per entendre aquest film cal no entendre'l. Una realitat i un somni ja és complex, doncs les 4 realistas que narra la pe·lícula encara més. Felicitats a la cineasta i gràcies per venir a explicar-nos la seva pel·lícula. - Sofia

En el nostre cas, vam decidir anar a veure la pel·lícula sense saber gaire bé de què es tractava. Ens va resultar difícil endinsar-nos en el film els primers minuts i, tot i que a mesura que el llargmetratge avançava ens semblava que ho anàvem entenent, era fàcil perdre’s si et despistaves. Que formi part de L’ Alternativa no és d’estranyar, ja que és una pel·lícula d’animació molt diferent a la resta i a tot el que havíem vist abans. Destacaríem la gran dedicació que segur que Antonia Rossi ha fet per fer la pel·lícula, doncs el film és el resultat de tot un procés de recerca d’artistes i de l’intent d’entendre un món tan complex i curiós com el dels somnis. De fet, la pel·lícula és tot això: complexa i curiosa, un somni. - Nora Jou i Júlia Comeche

Joves espectadores
1r Batx Arts