'Comentem 'El petit fugitiu'

Aquesta vegada el film que vam decidir veure tots i totes a Filmin per comentar plegats és ‘El petit fugitiu’, de Ray Ashley, Morris Engel i Ruth Orkin. El vam comentar a la trobada (virtual) i també hem escrit. Recollim aquí algunes de les reflexions.

El dimarts a la tarda vaig veure la pel·lícula “EL PEQUEÑO FUGITIVO”.

Molts plans que em van agradar molt, com per exemple quan està plovent i es veu la fira tota aturada i sense gent, és molt bonic. També una imatge que em va cridar l’atenció va ser la de la platja deserta i només unes brosses i el nen recollint ampolles reciclables. 

A la pel·lícula no parlaven gaire; però l’acció era més física que verbal. Hi havia més sons que paraules.

El nen sembla més petit perquè la roba que porta és més gran que ell, i és bastant patós perquè encara està creixent.

El fet que sigui en blanc i negre fa que la història sembli més antiga del que és.

Abril Peidro

Dos plans m’han agradat especialment. Un quan plovia i es veia el passeig: era molt bonic perquè es veia el passeig sense ningú i la pluja caient amb el seu so. El segon quan el nen petit estava mirant la tele i el nen gran canviant-li la roba abans que arribés la mare. Els nens estaven al pla i de fons s’escoltava la tele.

També vull dir que quan el Joey està sol i trist la càmera està alçada sobre el nen i això el fa més petit. Quan la càmera està a l’alçada del nen, la sensació a la platja és més agobiant del que sembla encara que estigui plena de gent.

A l’escena en què simulen que maten al germà em va fer senrir tris pel nen perquè no volen jugar amb ell.Jo crec que encara que sigui en blanc i negre en alguns moments està bé poder recordar o veure com eren abans les pel·lícules, encara que m’agradaria veure-ho en colors.

Pol Gómez

Un pla d’aquesta pel.lícula que m’ha agradat molt és quan el nen estava sota la passarel.la de la platja i es veien la llum i les ombres dels forats reflectits en la seva cara mentre mira com passa la gent.

M’agrada el lloc on està rodada la pel.lícula perquè hi ha molta gent i perquè, com és un parc d’atraccions, en cada moment passen moltes coses. Tot i que a la història no hi passin moltes coses, les atraccions i el lloc fan que la sensació sigui que hi passen més coses.

No m’agrada que la pel·lícula sigui en blanc i negre, no perquè la faci vella, sinó perquè m’estressa no saber de quin color són les coses, especialment en aquesta pel·lícula.

Martina Canela

La pel·lícula em va agradar molt. He notat que la pel·lícula era diferent; crec que és perquè estic acostumat a veure pel·lícules noves, i com aquesta pel·lícula es va fer fa seixanta anys per això crec que és diferent.

El guió és interessant.

Em van agradar les decisions que ha pres el director (ex: picat, contrapicat, etc.).

Em va impressionar quan la seva mare deixava els dos nens sols; no sabria explicar la impressió que em va fer. El germà gran em sembla burro, però és cert que el petit el molestava.

Alejo Ricon

La pel·lícula em va agradar molt i els plans també. No sabia que el director era fotògraf. Em va agradar especialment un pla en què estan menjant a casa i es veu el germà gran més a prop de la càmera i el petit al fons.  

Estic d’acord amb l’Alejo que no estava tan acostumada a les pel·lícules antigues.

També m’agrada el pla que ha mencionat la Martina de la passarel·la de la platja.

I em va cridar l’atenció el pla de la platja deserta amb el nen, com a l’Abril, i el pla de la pluja que ha mencionat el Pol.

Martina Mestre