Cambra fosca

El passat dijous 29, el grup d'experiències de cinema en curs del maria espinalt, 14 nens del curs de segon de l'eso, els quals estem participant i gaudint d'aquest espai d'aprenentatge, enfocat en la fotografia i el cinema, vam dur a terme un projecte, força interessant, enfocat a l'àmbit de la fotografia i els principis i fonaments d'aquest.

L'activitat consistia a convertir una classe de l'institut en una cambra fosca, un dels dispositius ancestrals que van a contribuir en el desenvolupament de la fotografia. Ja que, nens com a nosaltres, que des de petits tenim dispositius electrònics com mòbils iPad, etc, tant a mà, no acostumem a reflexionar ni preguntar-nos com és el funcionament d'aquest mètode per a reflectir i congelar la realitat.

Degut a aquest fet, que per a molts professionals en aquest àmbit és una pena, fer aquest tipus d'activitats, que ens permeten anar una mica més a fons en el món de la fotografia i el seu funcionament, és per a nosaltres tot un descobriment.

Els passos que vam seguir ens van conduir a aconseguir crear una espècie de projector de la realitat, a la paret de la nostra classe.

En primer lloc, vam forrar totes les finestres i espais per a on podia entrar la llum, amb cartró i cinta. Va ser força complicat, sempre quedava algun petit forat per a on els rajos de llum podien entrar, vam estar molt de temps, en grup, per a aconseguir de la nostra sala un espai completament lliure de llum. El següent pas va ser fer un petit forat en el cartró, el qual porta el nom d'estenop, una de les principals parts d'una cambra fosca, encarregada de deixar passar la llum per a només un únic lloc.

En apagar totes les llums, instantàniament, tota la sala es va convertir en un reflex del paisatge que podem veure fora de les finestres folrades. A molts ens va sorprendre e impactar, el fet que poguéssim manipular la llum d'aquesta manera, bastant senzilla.

Tot el que es projectava a la paret es podia apreciar que estava del revés, com a grup de curiosos que som, vam preguntar-li a la professora, i ella ens va explicar que això es deu al fet que la llum que aconsegueix entrar pel forat va en línia recta, i si la llum ve des de baix en línia recta, entra pel forat i continua el seu camí, es mantindrà en línia recta, fins a projectar-se a la paret, de forma contrària a la que es pot veure a la realitat.

Un altre aspecte que vam aprendre, a partir de canviar la mida del nostre estenop i d'utilitzar pantalles de diferents mides, fetes per nosaltres amb paper vegetal, és que com més petit és el forat, necessitem una pantalla més petita per a poder projectar el paisatge. És a dir, si fèiem el nostre estenop més petit, la definició de la imatge que podíem apreciar a la paret era de molt baixa qualitat, però en canvi, si paràvem la llum que entra pel forat, amb una de les pantalles, col·locant-la a prop de l'estenop, la definició serà molt més bona i fins i tot vam arribar a apreciar els colors a la projecció.

Crec que tots hem gaudit i après molt d'aquesta activitat i estem molt contents d'haver tingut l'oportunitat de fer una activitat tan senzilla i a la vegada complexa i reveladora.