Seguim explorant les hortes i les persones que les treballen

Continuem explorant la zona al voltant del nostre institut, parlant amb persones que treballen a les hortes o la sèquia i informant-nos sobre tot el que podem relacionat amb l'horta. Fins ara hem fet dos exploracions més i hem parlat amb tres persones molt interessants amb moltes coses que contar-nos.

En aquest article us parlarem de dues d'elles: Sara i Olga són dues dones que treballen una horta ecològica al mig de les hortes de monocultiu i tarongers del voltant de l'institut. No només elles treballen aquestes terres, sino que en total són set famílies, algunes amb xiquets i xiquetes, que de manera comunitària les treballen. Tenen el seu propi compost creat amb cucs, cultiven productes de temporada i amb varietat, i no utilitzen pesticides. Tenen el problema de què les hortes que tenen als costats sí que es tracten amb pesticides i això fa que, per una banda, tots els insectes es concentren en els seus cultius, però també que el vent puga transportar partícules d'aquests pesticides fins les seues plantes. Per això han creat una barrera natural amb arbustos de baladre per protegir-les.
Ens conten tot el que fan amb molta il·lusió; per a elles no és una feina, és el seu moment de desconnexió, i també ho fan per gaudir del treball de la terra en família. De fet, molts caps de setmana cada família treballa el seu trosset de terra de manera col·lectiva, passant una bona estona junts.

Les hem retratat a la manera de Guerin en "Innisfree" i també treballant les hortes com les dones de "Un dia en Barbagia", de Vitorio di Setta.
A classe, després, hem compartit el que ens han explicat i hem decidit que ens agradaria filmar a tot el grup collint o treballant les terres de manera col·lectiva. I tenim un referent molt clar: un fragment d'unes dones que cullen patates de "D'Est", de Chantal Akerman.

Tenim moltes ganes de començar el rodatge amb totes les persones que hem conegut i amb qui hem pogut parlar!