Institut Escola El Martinet (Ripollet) - 15-16 years old
Personatge, món, emocions
En aquestes sessions hem treballat la creació de personatges i els seus viatges emocionals. Vam fer un llistat pensant en el nostre entorn i la gent que ens envolta, i un cop trobats, vam destacar els punts que marcaven els seus viatges emocionals.
Més endavant vam fer una recerca per trobar els referents que ens inspiraven per poder filmar als nostres protagonistes.
El grup de l’Ona i la Gemma, l’Ari, la Martina, la Norah i la Nidia; ens vam inspirar en el fragment de “Caro Diario” de Nanni Moretti; en el qual es veu a un vaixell que s’allunya de la zona muntanyosa per on camina el protagonista, fins a sortir de pla lentament.
Sobre el procés de creació:
Aquest fragment ens va transmetre una sensació de malenconia i enyorança, ja que l'atmosfera, així com l’ambient, acompanyat amb la música, donava una sensació de soledat i desolació. Ens vam fixar, especialment, en la connexió entre el vaixell i la persona. I és per això que a l’hora de filmar, vam escollir fer-ho amb dos personatges (la Gemma i l’Ona), per tal de representar el que havíem entès sobre aquesta relació. Per a nosaltres, dins el vaixell, s’hi troba una persona estimada per l’home, una persona que marxa per no tornar.”
Volíem representar aquesta pèrdua en un entorn totalment diferent, jugant sobretot amb el joc de mirades entre els personatges i també la distància que les separa.
Al principi vam decidir que la càmera es mogués fins a trobar a l’Ona. Però després de provar-ho a la primera i segona presa ens vam adonar que no ens agradava l’efecte que produïa, així que vam fer que fos l’Ona qui anés a buscar la càmera, caminant lentament.
L’altre grup estava format per la Berta, en Maat, l’Angely, l’Hector, la Candela i l’Aitana. Ens vam inspirar en un fragment del film “La leyenda del tiempo” d'Isaki Lacuesta. Al fragment es pot observar una noia amb la mirada perduda i melancòlica. Es troba asseguda en una parada de bus, quieta, alhora que el moviment del seu voltant mai s’atura. Als últims segons s’enfoca al mar i dos bots flotant a l’aigua.
Vam inspirar-nos en aquest referent per representar el món.
D’aquella parada, la toma que més ens va agradar va ser la primera, ja que tenia una qualitat major; la Berta es veia enfocada i el fons desenfocat; i era el que volíem aconseguir, tenia una llum que anava molt lligada als colors del pla, i de fons, es veia una senyora gran que ens va semblar molt interessant, ja que anava amb una lentitud i dotava al pla de moviment.
Aquesta sessió ha estat important per poder descobrir la relació entre càmera i personatge. Sortim amb moltes més eines per poder representar als nostres personatges de la millor manera possible. Ens hem adonat que fer un retrat no és tan senzill com sembla.
