Primeres seqüències: el riu

Vam escollir el riu perquè era l’espai que més s’adaptava a la idea que teníem sobre la nostra seqüència. En el primer pla ens vam inspirar en el fragment de Los muertos de Lisandro Alonso, perquè ens va interessar que el personatge anés caminant mentre amb la càmera feiem una paronàmica.

Els nostres plans filmats:
1r pla: Panoràmica inspirada en “Los muertos” que començava des d’un arbre cap al Gorka que després caminava cap al camí i féiem un canvi d'enfocaments mentre la panoràmica transcorria.

2n Pla: Pla estàtic amb molta profunditat de camp cap a l’esquena del Gorka (Però una mica de perfil) que havia de llançar un pal al riu. Aquest pla va ser una mica més fàcil per això el vam fer en pocs intents. Ens inspiràvem en “Yuki i Nina”.

3r pla: en aquest pla ens inspiràvem en “Ou”. Vam fer un pla amb mirada fora de camp i amb poca profunditat, al fons es veuen branques desenfocades.

4t pla: És un pla del món en què buscàvem que el riu estigués centrat, de tant en tant tiràvem una pedra al riu perquè s'escoltés en l'àudio el so de l’impacte a l’aigua. La nostra experiència va ser extraordinària. Ens ho vam passar molt bé i va haver-hi molta cohesió de grup.

Vam triar el riu com un espai per fer els nostres primers plans perquè ens transmetia molta tranquil·litat i volíem sentir el so del riu enmig dels arbres. L’actor del primer pla va ser el meu company Gorka, el director Allaa, l’ajudant de càmera Tadeo i el sonidista Roc. Tots van gaudir molt d’aquesta exploració i jo com a claquista havia d’estar pendent de tot el que passava al meu voltant per poder iniciar el rodatge del primer pla. El cor m’anava de pressa i sentia que era la responsable de tot el que estava passant perquè pogués començar el rodatge.

L’experiència de sonidista també va ser fantàstica. Se sentia tot extremadament amb detall i podíem escoltar el so de les pedres que els companys tiraven al riu. Va passar el tren i vam comentar entre tots que era molt curiós apreciar de lluny que venia un tren, sentir-lo a tocar i seguir el seu soroll mentre s’allunyava vies enllà.

Entre tots vam valorar el rodatge com una experiència que volíem repetir perquè ens va fer sentir molt units en el treball de grup i molt atents a les explicacions del Mikel, el nostre cineasta, que d’una manera clara i amable, ens explicava com podíem filmar el pla que havíem escollit aplicant els conceptes teòrics de paràmetres que havíem après a l’aula. Manar