Deixa'm entrar

Durant el primer trimestre hem fet molts visionats, fragments de films que ens ajuden a entendre el concepte Plans del món i també a introduir-nos en els paràmetres expressius propis del cinema. Aquests visionats els fem oralment i anotem a la llibreta de cinema totes les paraules clau, els detalls de cada pla, les tries del cineasta... Aquest final de trimestre hem fet un comentari escrit individual sobre el fragment Deixa'm entrar de Thomas Alfredson. Per fer aquest comentari hem tingut en compte:

• el context, començar l'escrit situant el fragment dins la pel·lícula
• la descripció (lectura denotativa) dels plans en relació amb les paraules i conceptes propis de la matèria: enquadrament, composició, fora de camp, plans oberts i tancats, profunditat de camp, llum i color, enfocament...
• les tries del cineasta en relació al conjunt, el valor del so, el muntatge, el ritme del fragment.
• la valoració del conjunt (lectura connotativa) i els petits detalls: com ens mostra el cineasta al protagonista? sempre ho fa amb primers o primeríssims plans? perquè? i el rostre del pare? com influeix la paleta de colors amb les sensacions i el significat que transmet el conjunt? i el color vermell?

Us mostrem un exemple d'aquest comentari fet per dos alumnes: 

Aquest és un fragment de Deixa’m entrar, pel·lícula sueca del 2008 de Thomas Alfredson. Mostra la visita del protagonista, l’Oskar, al seu pare. Dins el context del film, és un moment tendre i alegre. El fragment consta de sis plans. S'inicia amb un primer pla de l’Oskar en un cotxe, en traveling. En aquest pla l'enquadrament col·loca l'Óskar a la dreta i a l'inici no se li veu el rostre, el cineasta el presenta en pla tancant d'espatlles cap amunt i d'esquena, el protagonista té el braç estirat cap l'esquerra i està mig jugant amb un "indi" de color vermell, a mida que avança el pla se li descobreix el rostre, el fons aprareix en flou. ÉL'Óscar és un noi rde cabells llisos, ros i d'uns 12 anys.

El següent, és un pla general del protagonista arribant a casa del seu pare. En aquest, l'enquadrament és més obert, hi ha profunditat de camp, l'Oskar apareix de lluny i ve cap a nosaltres per la dreta, s'escolta el so del cotxe allunyant-se. En aquest pla el sol es projecta sobre la neu, a l'esquerra. La composicó del pla equilibra molt bé els colors. Ens trobem en una localització de muntanya. Es veuen arbres i tot és nevat. Després tenim el tercer pla, un pla fix, frontal, veiem de forma general com el protagonista arriba a casa del seu pare, ell baixa del tractor i s'abraçen. És l'únic moment del fragment on escoltem un breu diàleg. El pla és molt obert, també frontal a nosaltres, el cineasta el deu haver filmat molt allunyat del motiu que ens mostra. En l'enquadrament es veu la casa i l'entorn. A l'esquerra una casa molt de muntanya, amb tons vermellosos i a la dreta un tractor de color groc, tot sembla immers en un espai molt ampli, desolat i nevat, molt allunyat de la ciutat, enmig del bosc. 

El fragment continua amb un pla mig de l’Oskar, pujat a una moto de neu. És un travelling frontal cap a nosaltres. Un moment del fragment on veiem a l'Óskar amb una expressió de felicitat. Un pla mig on el so s'intensifica. Un pla molt curt que enllaça amb el cinquè pla. Aquest, a diferència de l'anterior, torna a ser un pla molt obert, també frontal, de lluny, entren a pla per l'esquerra l'Oskar i el seu pare, un darrera de l'altre sobre les motos de neu, quan travessen el pla s'escolten dos crits, símbol del moment de felicitat que estan vivint junts, es veu com surten de pla, fora de camp, per la dreta.

Al sisé i últim pla veiem els dos personatges a la cuina. Primer tenim un pla americà del pare, però és un pla de conjunt i finalment un primer pla tancat de l'Óskar. És el primer cop que veiem una mica d'aprop la cara del pare. La càmera va del pare a l'Óskar, en una panoràmica lleu. L’Oskar s'aixeca i es posa un jersei vermell. L'olora, s'intensifica la banda sonora. S'apropa a una estanteria, i mentre s'apropa es va enfocant el protagonista mentre es desenfoca el fons. Està a contrallum. 

En general, en el fragment, podem veure que predominen els plans oberts i només trobem dos primers plans, quan el cineasta ens mostra al protagonista. Aquesta tria fa que et posis en la pell del que sent l'Óscar. Contrasta amb les emocions que transmet el fragment, i li afegeix una sensació de vida quotidiana i de tranquil·litat. Un exemple molt clar és l’abraçada del pla general. La llum és natural i intensa, ja que es reflexa en la neu. S’ha filmat durant el dia i la meteorologia és amb certs núvols i una recent nevada.

L’espai és majoritàriament exterior, però tenim el primer i l’últim pla, just quan es mostra al protagonista en plans tancats, en espais interiors (en el seu propi món). Respecte a la paleta de colors, predominen blancs i blaus i es destaca especialment el detall del vermell. Aquest color acostuma a significar perill, però aquí és característic dels objectes que aporten tranquil·litat a l’Oskar. Sembla un element de continuïtat dels plans, i que contrasta molt bé amb la paleta freda de colors.

El muntatge és ràpid; només se’ns mostra uns segons de cada pla (excepte l’últim). Destaca el pas de pla general a pla mitjà o primer pla. En general, el fragment té molta profunditat de camp, però al primer i a l’últim pla s’enfoca únicament al protagonista i la resta queda en flou.

El so és ambient, en alguns plans la veu se sent aprop malgrat l'acció es veu molt llunyana. En tot el fragment hi ha una banda sonora per sobre, que enllaça els diferents plans. Podem sentir la veu dels protagonistes un parell de vegades.

La localització del fragment, en una solitària casa de muntanya sepultada per la neu, ens ajuda a entendre com l’Oskar se sent al visitar el seu pare. Per a ell, aquest moment és un oasis emocional, amb el seu pare, se sent protegit i estimat. Creiem que la intenció de l’autor és mostrar-nos la soledat del protagonista i els breus moments de calma i felicitat que pot viure, allunyat de la ciutat.

El director combina els elements cinematogràfics de manera que ens fa posar en la pell de l’Oskar. Pensem que la direcció de fotografia del film és extraordinaria. Cada pla està molt ben composat i enquadrat. El conjunt del fragment ens ha semblat molt emocionant. Ens hem quedat amb ganes de veure més!