Estrena d'Allau a la Filmoteca

Us compartim la presentació a la Filmoteca:

Bon dia, som les alumnes de 1r de batxillerat de l’institut Moisès Broggi de la modalitat d’Arts. En aquest projecte hem pogut aprendre tot el que comporta elaborar una pel·lícula; la part de la situació emocional, la concepció del guió i dels personatges, concebre les seqüències a partir dels referents, la tria de noms i actrius... També la part més pràctica, la dels rodatges i finalment, la de muntatge. Hem descobert el cinema d’autor i grans cineastes que ens han acompanyat durant tot el curs i que ens han permès mirar el cinema amb uns altres ulls.
Ha sigut una experiència nova per a totes i hem gaudit molt aprenent d’una manera poc convencional.

En la nostra pel·lícula hem volgut explorar la situació emocional del dol i la pèrdua. A la nostra protagonista al final tot se li acumula i explota, viu un ALLAU emocional. És per això que vam triar ALLAU com a títol del nostre film, perquè criem que descriu molt bé la situació que viu l’Iris.
La intensitat emocional l’hem volgut filmar sent molt a sobre del rostre de la protagonista.

En el nostre procés hem fet moltes sessions de guió. Alguns hem gaudit molt d’aquesta part però a d’altres se’ns ha fet pesat i teníem moltes ganes que arribés el rodatge. Finalment però, hem pogut comprovar que les sessions de guió han estat molt necessàries i ens han ajudat a que tots tinguéssim clara la pel·lícula.

Com us ha dit la meva companya, la situació emocional gira al voltant de la pèrdua i el dol.

Una de les situacions que vam estar debatent i que hem volgut normalitzar ha estat la parella de la Iris, del mateix sexe. Forma part de la normalitat, del dia a dia, perquè per nosaltres com a grup era important, però vam decidir no fer girar la pel·lícula al voltant d’aquesta situació. També vam treballar molt de quina manera faríem present la mort de l’àvia sense haver de ser massa explícits.

Hem fet sessions en gran grup i petits grups perquè som molts, hem anat intercalant aquesta manera de fer, per exemple la concepció global la vam iniciar plegats, però vam seguir concebent i planificant per separat, i ha estat molt sorprenent veure que tothom tenia la mateixa pel·lícula al cap i que la planificació de les seqüències quadrava molt bé.

Per la creació del nostre curt, vam tenir presents molts cineastes, treballats prèviament a classe. En un aspecte més general, els principals referents han sigut, la pel·lícula Els 400 cops d'en François Truffaut, Finals d'agost principis de setembre d' Olivier Assayas i A nos amours de Maurice Pialat.

De François Truffaut, ens va interessar la manera de posar en valor el personatge a través del rostre, els fils elàstics i la connexió que crea amb l'espectador. Molt increïble com el cineasta ens posa a la pell de l’Antoine i com empatitzem per captar la seva emoció.

De Maurice Pialat, A nous amours la vam tenir molt present a l'hora de filmar la protagonista. Ens va entusiasmar el treball de la insistència sobre el personatge, el fet de filmar d'esquenes i des de diferents angles, intensificant i posant en valor l'estat emocional de la protagonista.

Un altre referent que hem tingut en compte ha estat Estiu 1993, de la Carla Simón, que ha inspirat algunes escenes. Ens ha ajudat a filmar amb naturalitat les emocions, creant així un ambient quotidià però intens dins el nostre curtmetratge.

Finals d’agost, principis de setembre ha inspirat tots els moments de l’Allau emocional del film: a l’autobús i a la nit a Gràcia, tant pel que fa al rodatge com a la fase de muntatge. Plans curts i desconcertants en flou intercalats amb la protagonista i el so in crescendo (van ser de llarg les escenes més complicades de muntar),...

També hem tingut present Comme je me suis disputé de Desplechin i Persona de Bergman quan l’Iris és sola a l’habitació. Altres visionats que també se’ns han fet presents al llarg del film són: Yuki i Nina de Suwa-Girardot, Le Fils dels Dardenne i Deixa’m entrar de Tomas Alfredson i Gerry de Gus Vant Sant per la concepció del travelling circular.

La pràctica de llum i rostre va ser molt significativa per a nosaltres. Al llarg del film podeu veure com la llum incideix en el rostre de la Iris de moltes maneres: al bus, a la nit a Gràcia, amb blaus, vermells… en interiors com per exemple el primer pla que hi ha a casa de la Iris quan ella està esmorzant, inspirat en El espíritu de la colmena.
També podem veure com els espais buits ens han servit per explicar el sentiment de solitud, com els colors i el tractament d’aquests tenen una gran relació respecte l’emoció i sentiment de l’Iris, en aquest aspecte vam veure espais buits de Portabella i Guerin.

Respecte als colors, hem compaginat els blaus i vermells en relació a la llum i el rostre i també en la roba de la protagonista. Vam haver d’estar molt atents i tenir molt clars els dies de ficció per no fer salts de raccord.
També en relació a la paleta de colors en hem inspirat en fragments de pel·lícules que hem vist a la Sala Jove del festival D’Autor, com Brothers, Millenium Mambo...

Ens ha interessat explorar les categories fils elàstics, el filmar d’esquenes per intensificar el primer pla, com per exemple a linici quan l’iris obre la persiana i li descobrim el rostre. També hem explorat la categoria Mirades, amb l’Iris i l’avi, la Iris i la Lea. També molt present el travelling circular de nit al barri de Gràcia inspirats en Gerry de Gus van Sant.

També hem volgut fer especial atenció al so: El so: sons del carrer i als interiors, com l’escola de música (so ambient d’òpera), el so de detall per exemple amb les tanques de la funda de la guitarra, i la banda sonora amb les notes de guitarra. La música és la que ajuda a la nostra protagonista a vèncer el dol. I és aquest punt de connexió que ajuda a l’Iris a tenir l’àvia present.

Com a valoració general, totes les alumnes coincidim en que ha estat una experiència molt gratificant. Quan a principi de curs ens van plantejar la idea de fer un curt entre les 34 persones que som a classe, semblava una bogeria i molt llunyà.
Però a aquestes alçades del curs i amb la peli acabada, podem confirmar que no es cap bogeria si tothom s’hi implica.
Durant el procés de creació hem mantigut debats molt interessants a classe, una oportunitat per parlar de temes que ens preocupen a totes.

Prenent decisions per consens (intervenint respectant i posant en valor la opinió dels altres), escoltar l’altre punt de vista ens ha enriquit el propi.

També hem vist que aquelles coses que poden semblar petites com triar el nom de les protagonistes, també tenen molta estona pensant darrere.

Però quan realment hem empatitzat amb la gent que treballa al món del cinema ha sigut a l’hora de rodar i muntar, ja que són moltes hores i s’ha d’estar molt concentrat i posat en el que estàs fent.
Una de les pors que teníem totes era que no hi hagués equitat a l’hora de repartir els càrrecs o prendre decisions. I això no ha estat així.

Gràcies a l’acompanyament de la Fanny, el Pep i l’Estel•la, hem pres totes les decisions mitjançant el consens i sense votar i jo crec que tothom sent que la peli té una part seva.

Moltes gràcies,