Projecció de curts documentals a l'Institut français de Barcelona
Gran sessió aquest matí a l’Institut français de Barcelona! Moltes reflexions i molt riques, i una gran capacitat de compartir el cinema!
Els alumnes de tres tallers documentals i de tres grups d'Experiències de Catalunya han vist quatre pel·lícules a la pantalla gran: Un dia a Barbagia i Pastors d’Orgosolo de Vittorio de Seta (1958), La bufadora de vidre d’Alain Cavalier (1991) i Glas de Bert Haanstra (1958). La projecció s’ha dividit en tres parts; després de finalitzar cadascuna s’ha obert un diàleg extraordinàriament ric, aprofundit i sensible sobre els films. S’han comentat i apuntat tantes qüestions que és impossible de resumir-les totes... En recollim només algunes. Segur que tots els assistents poden completar la llista!
> Descobrir la duresa de la vida i dels treballs del camp en les pel·lícules de De Seta.
> Adonar-se de com la tecnologia ens facilita moltes tasques i ha sigut un motor de canvi fonamental per a la societat.
> Observar el repartiment de les feines en base al gènere en les societats tradicionals. Descobrir la força i el coratge de les dones de Barbagia.
> El retrat de la quotidianitat, de la duresa dels treballs del camp i alhora de la bellesa dels espais, els gestos, la llum, els colors i les hores del dia a les pel·lícules de De Seta.
> Sentir el fred, la pluja, el vent, la neu en els plans blaus i també en la composició sonora. Sentir el fred de l’exterior des de l’interior de la cabana. Els colors emocionals.
> Els detalls sonors (infinits) i la construcció sonora de l’espai als films de De Seta... Restituir l’emoció i la vivència del rodatge a través del so.
> La importància dels espais en els films de De Seta, que prenen una rellevància gairebé tan gran com les persones.
> L’amor de Cavalier pels rostres, les mans i els objectes...
> La seva admiració per una dona forta, intel·ligent, independent, valenta i creativa, que pot servir d'exemple per a moltres altres dones. La voluntat del cineasta que aquesta dona no sigui oblidada.
> La delicadesa del treball manual dels pastors fent el formatge, de les dones fent pa, de la bufadora i els bufadors de vidre. La seva atenció i concentració. El vincle amb els seus oficis i objectes, en contrast amb el treball mecanitzat i industrial.
> El paper fonamental de la música i del muntatge a Glas. El blues, el jazz, el bolero, el swing... en contrast amb la música electrònica.
> L'universalitat del llenguatge musical.
> Descobrir espais, modes de vida, realitats, oficis que no coneixíem i que els cineastes ens donen a veure. L'estima dels cineastes pel que mostren i el gran amor de les persones pel seu ofici.
