Projecció de pel·lícules documentals a l’Institut Francès de Barcelona
Emocionant sessió aquest matí a l’Institut français de Barcelona.
Els i les alumnes de l’Institut Escola Trinitat Nova (Barcelona) i de l’Institut Casatellet (Sant Vicenç Castellet) han vist quatre pel·lícules a pantalla gran: Un dia a Barbagia i Pastors d’Orgosolo de Vittorio de Seta (1958), La bufadora de vidre d’Alain Cavalier (1991) i Glas de Bert Haanstra (1958). I per finalitzar, hem projectat la peça d’un dia (i una nit) de plans del món del 12 de novembre.
Després de la projecció dels films els participants han compartit reflexions riques i aprofundides, observacions, coneixements i vivències! S’han comentat i apuntat tantes qüestions que és impossible de resumir-les totes... En recollim només algunes. Segur que tots els assistents podreu completar la llista!
> Descobrir la duresa de la vida i dels treballs del poble (les dones) i la muntanya (els pastors) a les pel·lícules de De Seta.
> Descobrir la força i el coratge de les dones de Barbagia, i com treballen juntes, en comunitat. L’energia i l’aïllament dels pastors. Com ens permet repensar allò que tradicionalment s’assigna als homes i a les dones.
> El retrat de la quotidianitat, i alhora de la bellesa dels espais, els gestos, la llum, els colors i les hores del dia a les pel·lícules de De Seta.
> Sentir la duresa de l’hivern en els plans i en el so.
> La força del cinema per acostar-nos a les persones i connectar amb elles.
> Els detalls sonors (infinits) i la construcció sonora de l’espai i del temps als films de Vittorio De Seta...Una composició de sons.
> Restituir l’emoció i la vivència del rodatge a través del so.
> Descobrir la vida dels nostres avis a partir de les pel·lícules.
> Transportar-nos a altres llocs i moments a través de les pel·lícules.
> Fascinar-se pels gestos de fer el formatge, de fer el pa.
> Vincular-nos amb les nostres vivències. Un dia a Barbagia i Pastori di Orgosolo ens fan pensar en moments que hem viscut o que ens han explicat.
> Els cartells inicials com a veu del cineasta per situar-nos en aquella realitat que es disposa a retratar.
> La delicadesa del treball manual dels pastors fent el formatge, de les dones fent pa, de la bufadora i els bufadors de vidre. La seva atenció i concentració. El vincle amb els seus oficis i objectes, en contrast amb el treball mecanitzat i industrial.
> L’amor de Cavalier pels rostres, les mans i els objectes... (també a “La matalassera”)
> La sorpresa i emoció de veure un rostre.Veure les seves mans, el seu ofici i escoltar la seva veu abans de conèixer l’artesana protagonista en l’obra de Cavalier.
> La sorpresa de descobrir un ofici nou (bufador/a de vidre): el so que té l’ofici, el material d’un estat a un altre, l’esforç que suposa treballar d’artesà... Reflexionar sobre l’ofici i vincular d’una forma diferent després d’haver vist la pel·lícula.
> Construir el film a través de l’objecte i a través de l’observació del rostre.
> Reflexionar sobre el paper de Cavalier com a director i la seva intervenció que fa que sigui un documental subjectiu i al mateix temps proper amb l’espectador.
> El paper fonamental de la música i del muntatge a Glas. El blues, el jazz, el bolero, el swing... en contrast amb la música electrònica.
> Com la música es relaciona conceptualment amb el tema de la pel·lícula: en el cas de Glas apareix música electrònica (feta per “màquines”) quan també el procés de crear objectes es fa de forma mecànica, deixant enrere l’elaboració artesanal.
> El muntatge com a vehicle per mantenir l’emoció. Quan en el curtmetratge les ampolles comencen a trencar-se i de cop la pel·lícula ens genera ansietat, nervis, tensió...
> El valor del treball artesanal (i dels objectes que així es fabriquen) davant del treball industrial.
> Valorar els objectes i treballs d’una nova manera. Veure d’una forma nova i diferent els objectes de vidre.
> Valorar les persones i l’entorn d’una nova manera: com Agnès Varda en els Daguerrotips
> Descobrir espais, modes de vida, realitats, oficis que no coneixíem i que els cineastes ens donen a veure. L'estima dels cineastes pel que mostren i el gran amor de les persones pel seu ofici.
> Fixar-se en muntatge, i gaudir-lo.
> Preguntar-nos per la tecnologia del cinema: les càmeres 35mm, el trípode, l’enregistrament sonor....
