Filmem a la manera de Jean-Pierre Melville a "Le silence de la mer" i de Víctor Erice a “El espíritu de la colmena”

Vam anar a Madremanya per filmar les primeres seqüències a casa d’en Jan M. Era la primera vegada que filmàvem amb so. Quan vam arribar a casa en Jan havíem de trobar una finestra que ens anés bé per poder fer el contrallum i aconseguir l’efecte que surt a “Le silenci de la mer”, per això vàrem fer un vol per la casa. Un cop vam trobar la finestra vàrem buscar el pla en càmera en mà, vam muntar el trípode amb la càmera, vam triar l’iris, l’òptica i l’enfocament i ja vam connectar el so.
En el primer pla em tocava ser sonidista, ho sentia tot molt fort, va ser fantàstic! Quan em vaig treure els auriculars, em va costar acostumar-me. En aquest pla vàrem haver de fer vàries preses per què a vegades fèiem la panoràmica massa ràpid, no coordinàvem amb l’actor i l’actriu, miraven massa per la finestra... En total en aquest pla vàrem fer 5 preses, l’última va ser la bona.
Ja fet el primer pla ens tocava fer el segon que no estava tant inspirat amb el de “Le silenci de la mer” de Jean Pierre Melville si no més tirant cap a, “El espiritu de la colmena” de Victor Erice, era un primer pla del personatge amb una mica de llum i rostre. En aquell pla vaig fer de càmera, em va costar seguir a la Lua i de vegades feia el moviments massa ràpids. En el pla en total vam fer 2 preses, a la segona vàrem baixar una mica l’iris i vam fer un pla més obert però no gaire, la segona presa va ser la bona.
En el últim pla també fèiem servir com a referent “El espiritu de la colmena” de Victor Erice, també era un pla tancat del rostre de l’altre personatge, amb una mica de llum i rostre en aquell pla em va tocar fer de director i vam fer una tècnica que també vàrem fer en el segon pla que era posar el director assegut a davant la càmera, on no se’l veia però en Tomàs el mirava i així aconseguiem unes mirades més reals. A la primera presa vaig fer riure a en Tomàs i per dissimular mirava a la finestra o a la tassa i al segon pla em va fer gràcia com actuava, se m’escapava de nou el riure i per aguantar-me’l tapava els llavis mol fort i a ell el vaig fer riure una mica.
Fer d’actor o actriu no era fàcil perquè les indicacions del director a vegades no eren molt precises, era una mica cansat veure tanta aigua, estar asseguts en la mateixa posició molt de temps, i no poder mirar a la càmera, però ens va agradar.
Quan feiem de director havíem d'enquadrar, triar bona l'òptica, diafragma, enfocament... havíem d'estar molt atents i concentrats! Filmar no sempre és fàcil perquè depèn d’on vingui la llum o es col·loqui el personatge pot quedar cremat o desenfocat i no sempre pots fer el pla que desitges, del tot. És una experiència fantàstica!
Al final del rodatge vam filmar un WT per si de cas algun pla no ens agradava el so.

El Muntatge:
Vam quedar a les 9:00 del matí per muntar els plans que havíem filmat ja feia una setmana. Ens vam reunir tot l’equip, amb en Mikel, a la sala d’informàtica davant d’un ordinador. Tocava mirar les preses que en el dia anterior havíem triat.
En el primer pla vam triar la cinquena presa perquè ens va agradar més la panoràmica que fèiem i com actuaven l’actor i l’actriu, també vam baixar el so d'una part perquè notàvem que se sentia massa fort.
En el segon pla vàrem triar la segona presa perquè també ens agradava més la il·luminació del pla i també perquè jo seguia millor a l’actriu.
En el tercer pla vam triar la primera presa perquè ens agradava més la manera d’actuar de l’actor tot i que en Tomàs rigués perquè ho vam fer acabar just quan començava a riure.
I també vam afegir-hi el WT que vàrem gravar. Al final del muntatge vàrem mirar tota la seqüència per si hi havia alguna cosa que no ens agradava.

Jan M, Lua, Guillem, Omar i Tomàs